diumenge, 29 de juny de 2008

El pa és un aliment altament perillós

Després d'una recerca exhaustiva, investigadors de tot el món han descobert unes dades que ens haurien de fer pensar...
  1. Més del 98 per cent dels criminals convictes mengen pa de forma habitual.
  2. La MEITAT de tots els nens que viuen a cases on es menja pa de forma habitual tenen índexs de desenvolupament escolar inferiors a la mitjana.
  3. En el segle XVIII, quan el pa es fonava a casa de forma habitual, l'esperança de vida era inferior a 50 anys; els índexs de mortalitat infantils eren alarmantment alts; moltes dones morien en donar a llum, i malalties com la peste, el tifus o la pneumònia delmaven la població europea.
  4. Més del 90 % de crims es cometen en les 24 h posteriors a la consumició de pa.
  5. El pa es fa d'una substància anomenada "farina". Experiments recents han demostrat que 100 grams de farina són suficients per obstruir mortalment les vies respiratòries d'un ratolí. Un ciutadà típic ingereix més de 300 grams de farina a la setmana a través del consum de pa.
  6. Les societats primitives, en les que no es consumeix pa de forma habitual, no mostren casos de Alzheimer, Parkinson ni osteoporosis.
  7. El pa és una substància altament adictiva. Experiments recents demostren que consumidors de pa habituals, alimentats només amb aigua durant tant sols dos dies, es mostren disposats a cometre actes delictius per aconseguir pa.
  8. El consum de "pa" és un pas previ en el consum d'altres aliments "forts", actuant així com a substància-pont. El 76% dels consumidors habituals de butifarra, carn salada, pernil i xoriço havien estat consumidors de pa de forma prèvia.
  9. El pa és una substància altament absorbent de l'aigua. Atès que el cos humà necessita un mínim del 76% d'aigua, una sobredosi de pa podria produir la mort immediata per absorció d'aigua.
  10. El pa és una substància potencialment mortal per als nadons (risc d'ofegament).
  11. El pa es cou a més de 200ºC. Una temperatura de 200º és suficient per matar una persona en menys de tres minuts.
Proposem les següents mesures:
  1. Prohibir la venda de pa als menors d'edat.
  2. Nova campanya de la Generalitat: "Diguem no a les torrades".
  3. Impost del 300% sobre el pa per finançar la les malalties derivades del consum de pa.
  4. L'establiment de zones lliures de pa al voltant de les escoles.
  5. Prohibició de l'us d'imatges de nens en els anuncis de pa o derivats.
(Adaptat de Bread is Dangerous)

dimarts, 17 de juny de 2008

Descans

Seré uns dies fora a un parell de congressos, i per aquest motiu aquest bloc es pren un descans d'un parell de setmanes.

diumenge, 15 de juny de 2008

¿No sería un buen momento para aumentar los impuestos sobre el petróleo?

¿Por qué los impuestos especiales sobre la gasolina, el tabaco, los automóbiles...?


En economía, una externalidad es un impacto, positivo o negativo, de una transacción económica sobre una tercera persona. Por ejemplo:

  • Externalidad positiva: Si un vecino planta un pequeño jardín en la entrada de su casa, los otros vecinos se verán beneficiados, ya que mejorará la estética del lugar, e incluso el valor de sus propiedades puede aumentar.
  • Externalidad negativa. Si el mismo vecino en cambio decide poner un almacén de chatarra y basuras en la entrada, los otros vecinos se verán claramente perjudicados.
Hay varias formas posibles de tratar con las externalidades, entre ellas:
  • Prohibiciones y obligaciones. El ayuntamiento puede decidir que no es legal instalar almacenes de chatarra y basuras en la entrada de las casas.
  • Compensaciones entre particulares. El vecino que instala un almacén de chatarra puede compensar a sus vecinos con un tanto por las molestias causadas.
  • Impuestos y subvenciones. El ayuntamiento puede dar una subvención para la instalacion de jardines en la entrada de las casas.
Muchas externalidades negativas se graban en la práctica con impuestos:
  • La gasolina contamina, y además aumenta la dependencia de la economía sobre los paises productores de petróleo. De aquí el impuesto especial de la gasolina.
  • El tabaco perjudica la salud de los no fumadores, y además aumenta los gastos en sanidad pública. De aquí los impuestos especiales del tabaco.
  • Los coches contaminan, y además obligan a construir carreteras e infraestructuras para que puedan circular. De aquí el impuesto especial.
Teniendo en cuenta que
  • el cambio climático es ya una realidad, y por tanto el consumo de petróleo es cada vez más nocivo,
  • los precios del petróleo no dejan de subir (excepto por fluctuaciones especulativas, no es previsible que bajen a largo plazo dado que nos acercamos al peak oil) y por tanto cada vez la economía se ve más perjudicada por la dependencia externa de los países productores,
¿no sería un buen momento para aumentar los impuestos del petróleo, asumir la crisis inevitable, y favorecer la reestructuración del la economía?

(Crisis, del latín crisis, a su vez del griego κρίσις, es una coyuntura de cambios en cualquier aspecto de una realidad organizada pero inestable, sujeta a evolución.)

dijous, 12 de juny de 2008

Físics treballant (actualitzat)

Estava llegint El túnel, d'Ernesto Sabato, (per cert, us el recomano) i a través de la introducció del llibre m'he assabentat que Sabato era físic. De jove va investigar al Laboratori Curie, a Paris, i al M.I.T., abans d'abandonar la carrera científica i dedicar-se a la literatura i a l'art. M'ha vingut al cap la quantitat de físics que hi ha pel món treballant de coses diverses:
  • Javier Solana, que va ser professor d'estat sòlid a la Universitat Autònoma de Madrid. En l'actualitat és l'Alt Representat per a la Política Exterior i la Seguretat Comú de la Unió Europea ("Mr. Pesc").
  • Angela Merkel, actual canciller alemanya per la CDU i doctora en física. De jove va fer recerca en química quàntica.
  • Brian May, guitarrista de Queen i astrofísic. Va començar la seva tesi doctoral a l'Imperial College, a Londres, a principis dels anys 70 i la va acabar l'octubre de l'any passat.
  • Miguel Boyer, llicenciat en física, ex ministre i marit d'Isabel Preysler.
  • David Jou, catedràtic de física de la matèria condensada per la Universitat Autònoma de Barcelona i poeta. Autor d'una quinzena de títols de poesia i assaig.
  • Alejo Vidal-Quadras, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident del parlament europeu i membre de l'ala dura del PP.
  • Bobby Henderson, estudiant de física i creador de l'Església del Spaghetti Volador (algun dia potser en parlo).
  • Juan Tamariz, mag. Va estudiar fins a quart de física, moment en què es va adonar que el seu vertader interés estava en el cinema.
  • Douglas Hofstadter, acadèmic nordamericà que estudia la natura de la consciència, el pensament i la inteligència artificial, conegut per ser autor del llibre Gödel, Escher, Bach (en parlaré en algun moment en aquest blog) Doctor en física per la Universitat d'Oregon.
Gràcies a l'Enric, la Isabel i el David per donar-me més idees. Segur que encara hi ha més exemples...

dijous, 5 de juny de 2008

Aurea mediocritas

Llamo término medio de una cosa al que dista lo mismo de ambos extremos, y éste es uno y el mismo para todos; y [llamo término medio] en relación con nosotros, al que ni excede ni se queda corte, y éste no es ni uno ni el mismo para todos. Por ejemplo, si diez es mucho y dos es poco, se toma el seis como término medio en cuanto a la cosa, pues excede y es excedido en una cantidad igual, y en esto consiste el medio según la proporción aritmética. Pero el término medio relativo a nosotros, no ha de tomarse de la misma manera, pues si para uno es mucho comer diez minas de alimentos, y poco comer dos, el entrenador no prescribirá seis minas, pues probablemente esa cantidad será mucho o poco para el que ha de tomarla: para Milón, poco; para el que se inicia en los ejercicios corporales, mucho. Así pues, todo conocedor evita el exceso y el defecto, y busca el término medio y lo prefiere; pero no el término medio de la cosa, sino el relativo a nosotros.

[...]

Por ejemplo, cuando tenemos las pasiones de temor, osadía, apetencia, ira, compasión, y placer y dolor en general, caben el más y el menos, y ninguno de los dos está bien; pero si tenemos estas pasiones cuando es debido, y por aquellas cosas y hacia aquellas personas debidas, y por el motivo y de la manera que se debe, entonces hay un término medio y excelente; y en ello radica, precisamente, la virtud.

Aristóteles, Ética a Nicómaco, libro 2 capítulo 6
(resaltado añadido)

diumenge, 1 de juny de 2008

Premis Ig Nobel

Els premis Ig Nobel, organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research es resolen cap a les mateixes dates que els premis Nobel. S'atorguen a aquells descobriments científics que "primer fan a la gent riure, després la fan pensar". Alguns guanyadors:
  • Premi Ig Nobel de la Pau 2006 per a Howard Stapleton per inventar un repelent acústic d'adolescents, però no d'adults.
  • Premi Ig Nobel de la Lingüistica 2007 per a Juan Manuel Toro, Josep Trobalon y Núria Sebastián Gallés, del departament de psicologia bàsica de la Universitat de Barcelona, per mostrar que les rates a vegades no distingeixen l'holandès del japonès parlats al revés.
  • Premi Ig Nobel de la Física 2002 per a Arnd Leike de la Universitat de Múnich, per la demostració que la espuma de la cervesa segueix la llei del decaïment exponencial.
  • Premi Ig Nobel de la Recerca Interdisciplinar 2002 per a Karl Kruszelnicki de la Universitat de Sydney per fer un estudi exhaustiu de la pelussa del melic.
  • Premi Ig Nobel de Biologia 2003 per a C.W. Moeliker, de Natuurmuseum, a Rotterdam, per documentar el primer cas de necrofília homosexual en l'ànec real.