dimarts, 28 d’abril de 2009

En Corea los ventiladores matan

En Corea del Sur corre una leyenda urbana, ampliamente extendida, que dice que un ventilador, si se deja en funcionamiento en una habitación cerrada durante la noche, puede producir la muerte de los que están durmiendo dentro de la habitación.


Las causas de la muerte no están claras en la leyenda: asfixia (¿el ventilador se traga todo el aire? ¿se crea un "vórtice" que expulsa todo el oxígeno?), envenenamiento (¿por el dióxido de carbono producido por el ventilador?) o hipotermia (¿demasiado frío por el ventilador?). Ninguna de las explicaciones es clara ni tiene base científica razonable.

Lo cierto es que cada año los periódicos registran varias muertes por ventilador (curiosamente siempre coreanos; los extranjeros parecen inmunes a este efecto). Todos los ventiladores en Corea están dotados de un temporizador como dispositivo salvavidas. Incluso el gobierno recomienda no utilizar el ventilador por la noche.

Más información: Wikipedia (en).

dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi. Sobre els plaers

Rosa i llibre de Sant Jordi
Això diu la contraportada del llibre que m'han regalat:
En la soledat, en el captiveri, sempre hi ha hagut un raig de llum que entrava per la finestra, un moment de calma, una cançó recordada, el gust d'una pela de patata crua. el tacte balsàmic de l'aigua. Si això ha estat així en condicions extremes, ¿què no podem fer per extreure de la vida quotidiana la destil·lació inesperada dels petits benestars de l'ànima?
Joan Barril, Sobre els plaers.

Espero que hagueu tingut un molt bon dia de Sant Jordi.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Nivells

El lector no sap com es va escriure el llibre per gaudir de la seva lectura.

L'escriptor no necessita conèixer com està fet el processador de textos per poder escriure el llibre.

L'informàtic encarregat d'enllestir la darrera versió del processador de textos no necessita saber en detall com estan fets els ordinador per dins.

L'enginyer que dissenya la placa base de l'ordinador no sap del tot bé com estan elaborats els xips de l'ordinador.

El seu company que participa en l'elaboració de l'arquitectura del microprocessador ignora les propietats exactes del semiconductor amb què està elaborat el microprocessador.

L'electrònic que ha desenvolupat el nou semiconductor no coneix en profunditat les regles de la mecànica quàntica en les quals es fonamenta la descripció microscòpica del semiconductor.

El físic que ha fet el darrer article de sobre teoria de bandes en semiconductors no veu el moment d'anar a casa a jugar amb els seus nens.

dijous, 2 d’abril de 2009

La fal·làcia del jugador

La fal·làcia del jugador és la creença (generalment incorrecta) que les desviacions del comportament previst en els processos d'atzar es tendiran a compensar en el futur. La fal·làcia del jugador està profundament arrelada en el nostre cervell rèptil, i tots hi caiem a vegades d'alguna manera o d'altre.

Per exemple: tirem una moneda (no trucada) sis cops a l'aire i ens surten 6 cares seguides: CCCCCC. Què és més probable, que la propera vegada ens surti cara o ens surti creu? La resposta correcta és que tan probable és que surti cara com que surti creu: la moneda no té memòria, no s'enrecorda si abans ha sortit cara o creu. Però en canvi nosaltres tendim a pensar que és més probable que surti creu, que ja han sortit "masses" cares seguides.

I és que quan parlem de successos independents, l'atzar no compensa, a diferència de nosaltres. Si al Pepe l'ha deixat la nòvia, l'han fet fora de la feina i se li ha espatllat el cotxe, tot la mateixa setmana, no per això té tens menys possibilitats de trencar-te la cama: en tens les mateixes. I si a l'Aleix l'ha tocat la loteria, no per això deixa de tenir possibilitats que la setmana vinent li toqui la Once.

L'atzar va a ratxes. De fet, quantes sèries positives o negatives són símplement explicables per l'atzar. El nostre amic Pepe, que ha perdut la nòvia, la feina i el cotxe, possiblement pensarà que és "gafe", opinió que es veurà confirmada quan es trenqui la cama. "És impossible tenir tan mala sort, per tant la única explicació possible és que sóc gafe". No és així, en els esdeveniments a l'atzar no hi ha compensació i per tant cal esperar les ratxes, les positives i les negatives.

De fet crec que la diferència entre un procés aleatori real i allò que imaginem nosaltres per un proces aleatori és una de les fonts més importants del pensament "màgic".

El jugador de futbol no ha fet res en tot l'any i ara marca 7 gols en 5 partits: diem que està en ratxa, quan potser la única explicació és la casualitat. El Barça perd tres partits seguits, potser no està en crisi, potser senzillament és l'atzar. Si et trobes el mateix dia amb tres amics diferents de la infància, tal vegada no han estat els astres que s'han alineat, segurament ha estat una casualitat.

Y es que el azar es muy suyo...

Més informació: Wikipedia, J. A. Paulos: El hombre anumérico i (actualitzat) el blog Ciencia en el XXI.