dilluns, 7 de setembre de 2009

Els dos punts perduts

Aquest matí he perdut els dos punts: premia majúscules i punt però a la pantalla no sortia res. En canvi, quan premia un punt tot era normal: apareixia el punt per pantalla.

No és fins que no et manquen els dos punts que no n'ets conscient de la seva utilitat: per enumerar, per introduir una cita, per indicar una hora, per enunciar conclusions i per a mil usos més. Em sentia orfe i desolat: quelcom important em mancava. Un cop recuperats, ara és diferent: friso per fer servir aquest element sovint injustament oblidat de la nostra puntuació.

És a les 15:46 que us ho puc ben dir: "Com a moltes altres coses a la vida, no te n'adones de la seva importància fins que les perds".

dijous, 3 de setembre de 2009

Ja té nassos la pregunta

Escoltat a la ràdio: Una enfermera que treballava amb malalts terminals, als quals els hi quedaven poques hores o dies fins a la mort, els demanava què farien si poguessin viure la seva vida un altre cop. Hi havien dues respostes freqüents.

Uns contestaven que mirarien de estar en pau amb totes les persones, especialment les més properes.

Uns altres contestaven que s'arriscarien més per tal d'aconseguir allò que de veritat haurien dessitjat.