Idees i contraidees + contradiccions = cul-de-sac

En néixer, Idees i contraidees és pensava, un tant narcissistament, que era un fill únic, però quan va créixer una mica es va adonar que tenia un germà gran, Contradiccions. Avui tots dos germans han decidit treballar junts en un nou projecte, cul-de-sac.

cul-de-sac serà el racó on poc a poc aniran a parar una sel·lecció de les millors entrades de contradiccions i d'idees i contraidees. Estigueu antents.

Teorema de la impossibilitat de l'examen sorpresa

Un professor anuncia als seus alumnes que qualsevol dia de la setmana vinent tindran un examen sorpresa, de dilluns a divendres. Impossible. Vegem-ho:

L'examen no pot ser divendres. Si l'examen fos divendres, òbviament no seria sorpresa. Per tant l'examen serà de dilluns a dijous, divendres està descartat.

Però pel mateix argument l'examen tampoc pot ser dijous, si fos dijous ja no hi hauria sorpresa. Així l'examen només pot ser de dilluns a dimecres.

Dimecres, impossible també: hem arribat a la conclusió que l'examen només pot ser de dilluns a dimecres, per tant, dimecres ja no seria sorpresa. Dilluns o dimarts, per tant.

Dimarts, res de res, on estaria la sorpresa?. Per tant l'examen és dilluns.

Però si l'examen és dilluns, és examen dilluns, no és examen sorpresa.

Conclusió: estudiants, podeu anar a dormir tranquils, no hi ha examen sorpresa.

Any nou, disseny antic

Per decisió popular, torno al disseny antic del blog.

Molt bon 2009 a tots!

La guerra del volumen

You listen to these modern records, they're atrocious, they have sound all over them. There's no definition of nothing, no vocal, no nothing, just like — static.

Bob Dylan

Los CDs cada vez suenan más alto: si comparáis un disco reciente con un disco de los años 90 os daréis cuenta que el disco reciente suena bastante más alto que el antiguo.

Existe la percepción subjetiva de que "volumen más alto" = "más calidad de audio". Por este motivo los masterizadores de intentan que el discos suenen lo más alto posible. Como que el volumen máximo de los CDs está fijado, para conseguir que el volumen medio sea lo mayor posible lo que hay que hacer es incrementar el volumen de los fragmentos de menor intensidad, manteniendo el volumen de los fragmentos de mayor intensidad. Esta operación se denomina compresión de rango dinámico (pues la diferencia entre el nivel máximo y el mínimo se reduce).

La reducción del rango dinámico puede tener su utilidad en determinadas circunstancias, como por ejemplo al escuchar música en un coche, en el metro, etc. Si embargo, en las grabaciones recientes este procedimiento se lleva a los extremos máximos, sobretodo en los últimos hits de rock o pop, lo que en inglés se ha llamado "loudness war" o guerra del volumen. Esta compresión dinámica de rango extrema también la llevan a cabo las radiofórmulas de FM para que sus emisoras suenen lo más alto posible.

Ésto tiene dos problemas graves. Por un lado, la música pasa a sonar toda ella al mismo volumen. Se pierden los matices de intensidad, la percusión se difumina, la música parece mucho más estática: todo suena a un volumen estridente máximo. Por otro lado, el proceso de compresión de rango dinámico introduce distorsiones en el sonido ("clipping"), tanto mayores como más grande sea la compresión.

Más información en este y este blog (castellano), en la Wikipedia (inglés) y en este vídeo (inglés):

En este vídeo se compara la versión de una canción de Metallica de un CD y la de Guitar Hero (ésta última con menor reducción dinámica):

2 + 2 = 5

La frase "dos més dos igual a cinc" fou un eslògan del Partit Comunista de la URSS referit a un pla quinquennal. Volia significar que si la gent treballava prou fort, i en comú, els objectius del pla quinquennal es podrien assolir en tan sols quatre anys.

Hermann Görig, per demostrar la seva lleialtat a Hitler, va declarar una vegada: "si el Führer vol, dos i dos fan cinc!".

"Llibertat" és la llibertat de poder dir que dos més dos són quatre. Si això és permès, tota la resta segueix per si sol.

George Orwell, 1984

Nens i nenes. De reformes

Nens i nenes: Aprofitant que demà se sorteja la loteria de Nadal, us passo aquesta petita qüestió perquè hi penseu:

A Aiguabaixa d'Amunt l'alcalde ha decidit començar una campanya fomentant la natalitat femenina, de manera que donarà 100 eur a totes les parelles del poble que tinguin com a mínim una nena. Per aprofitar la subvenció, totes les parelles joves han decidit començar a tenir tants fills com calgui fins aconseguir tenir una nena. En el moment que tinguin una nena ja no tindran més fills.

Pregunta: al cap d'uns anys, al poble què hi haurà, més nens o més nenes?

Bon Nadal a tots!

De reformes: Com veieu estic de reformes. És possible que els propers dies no tot funcioni correctament, i que faltin widgets laterals. Qualsevol comentari o suggeriment respecte al nou disseny és benvingut.

El millor dels móns possibles

Com és possible que Déu permeti que hi hagi tanta maldat, tant patiment i tanta injustícia al món?

Segons el filòsof i científic alemany Gottfried Leibniz, Déu ha creat el millor de tots els móns que són possibles. En altres paraules, el món en el que vivim és el que conté la menor quantitat de maldat, patiment i injustícia possibles.

I encara: Déu ha creat el món que maximitza la funció bondat.

Imagineu-vos com deuen els altres móns...