dijous, 31 de juliol del 2008

El Petit Príncep fa 65 anys


("Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls")



C'est le temps que tu as perdu pour ta rose qui fait ta rose si importante

("És el temps que tu has perdut per la teva rosa allò que fa la teva rosa tan important.")



Si tu viens, par exemple, à quatre heures de l'après-midi, dès trois heures je commencerai d'être heureux.

("Si tu vens, per exemple, a les quatre de la tarda, a partir de les tres jo ja començaria a ser feliç.")


—Et à quoi cela te sert-il de posséder les étoiles?
—Ça me sert à être riche.
—Et à quoi cela te sert-il d'être riche?
—A acheter d'autres étoiles

("I de què et serveix tenir les estrelles?" "Em serveix per a ser ric." "I de què et serveix de ser ric?" "Em serveix per comprar més estrelles.")

diumenge, 27 de juliol del 2008

The Party's slogan

War is Peace; Freedom is Slavery; Ignorance is Strength


War is Peace:

I just want you to know that, when we talk about war, we're really talking about peace.

George W. Bush, June 18, 2002

Freedom is Slavery:

Honor Bound to Defend Freedom

Motto of the Joint Task Force Guantanamo
(charged with running the Guantanamo Bay detainment camp)

Ignorance is Strength:

A new study based on a series of seven US polls conducted from January through September of this year reveals that before and after the Iraq war, a majority of Americans have had significant misperceptions and these are highly related to support for the war in Iraq. [...] The frequency of these misperceptions varies significantly according to individuals’ primary source of news. Those who primarily watch Fox News are significantly more likely to have misperceptions. [...]

An in-depth analysis of a series of polls conducted June through September found 48% incorrectly believed that evidence of links between Iraq and al Qaeda have been found, 22% that weapons of mass destruction have been found in Iraq, and 25% that world public opinion favored the US going to war with Iraq. Overall 60% had at least one of these three misperceptions.

dijous, 24 de juliol del 2008

1729

1729 és el nombre de Hardy-Ramanujan. El famós matemàtic britànic G. H. Hardy va anar a visitar al matemàtic indi Srinivasa Ramanujan. En paraules de Hardy:


Vaig anar a visitar-lo quan estava malat a Putney [India]. Havia agafat el taxi número 1729 i li vaig comentar que em semblava un número bastant avorrit, i que esperava que això no fos un mal presagi. "No", va contestar, "és un nombre molt interessant: és el número més petit que es pot expressar com la suma de dos cubs en dues maneres diferents".

En efecte,
1729 = 13 + 123 = 93 + 103

Srinivasa Ramanujan fou un dels genis matemàtics més grans del segle vint. Gairebé sense educació formal en matemàtiques pures, en la seva trentena d'anys de vida va fer contribucions fonamentals en diverses àrees de les matemàtiques.

Qualsevol enter positiu és un amic personal de Ramanujan

diumenge, 20 de juliol del 2008

Privatizar los beneficios y socializar las pérdidas

Lección de capitalismo "sui generis":

En época de vacas gordas y de beneficios extraordinarios para las constructoras, el mercado de la vivienda debe ser libre:

Las constructoras piden al PSOE que no intervenga en el mercado de la vivienda
El Mundo - marzo de 2004

En época de vacas flacas y pérdidas para las constructoras, papá estado debe ayudar al mercado:

Constructoras y promotoras piden ayuda al Gobierno

El Correo Digital - julio de 2008

dijous, 17 de juliol del 2008

El Joan, un zombie filosòfic

El Joan és un zombie filosòfic, però no ho diries pas. Metre setanta-set, prim, cabell castany clar, rialler, fa tres mesos que surt amb una companya de feina. És igualet que nosaltres. Més ben dit, sembla que sigui com nosaltres, perquè en realitat el Joan és molt diferent.

Ara a l'estiu, el Joan no pot dormir per les nits, està tot el dia suant, es mareja sovint. Ho passa malament amb la calor. Bé, de fet és un dir, perquè el Joan no es capaç de sentir ni fred ni calor.

L'altre dia es va fer un tall al dit pelant una ceba, i va fer un crit instintiu de dolor. Però ningú va notar aquell dolor, perquè el Joan no és capaç de percebre dolor.

— Aquesta mel sí que és bona! — va dir quan la seva tieta li donava a tastar tota orgullosa la mel que li havia comprat a la granja. Però en realitat el Joan no experimentava cap gust, ni bo, ni dolent.

Només fa tres mesos que surten junts, d'ençà el sopar d'aniversari de l'empresa, però el Joan n'està molt de la Mireia. Últimament estan sempre junts, i ell no para de trucar-la a la feina de seguida que pot. Realment quan parla amb ella se li posa un somriure d'orella a orella. Però el Joan no està enamorat de la Mireia, perquè el Joan no pot sentir ni amor ni odi.

diumenge, 13 de juliol del 2008

Paco Ibáñez al SAT

Dijous passat vaig anar al concert de Paco Ibáñez al SAT (Sant Andreu Teatre), "Nos queda la palabra". Paco Ibáñez va fer un repàs musicat de la poesia espanyola, sense oblidar algun dels seus grans èxits com "Aceituneros", "Soldadito boliviano", "El lobito bueno"...


...o "Palabras para Julia":



La veritat és que Paco Ibáñez, tot i passar de la setantena d'anys, es troba en un estat de forma envejable. Les seves cançons continuen transmetent la força de sempre, i ell no s'amaga de la seves idees esquerranoses ni s'està d'expressar les seves opinions amb vehemència.

Malgrat les peticions del respectable, no va voler però cantar "A cabalgar"...

dijous, 10 de juliol del 2008

La Ciutat Murallada de Kowloon

La Ciutat Murallada de Kowloon va ser un barri molt especial de Hong-Kong, resultat d'una anomalia política a la història d'aquesta antiga colònia anglesa. Tècnicament va ser un exclau xinès a dins del territori de Hong-Kong.

El conveni per a l'annexió de Hong-Kong a la Gran Bretanya per 99 anys, signat el 1898, va excloure la Ciutat Murallada, que va romandre en una mena de limb legal, sense presència militar anglesa però tampoc xinesa. Hi havia una població d'unes 700 persones, que vivien d'acord amb l'estil de vida tradicional xinès.


Durant l'ocupació japonesa de Honk-Kong a la segona guerra mundial els japonesos van demolir les muralles de la ciutat per aprofitar-les com a material de construcció. En acabar la guerra, moltes persones van començar a refugiar-se a la ciutat, ocupant cases buides. Com que la policia de Hong-Kong no tenia dret a entrar a la ciutat, i el govern xinès se'n desentenia, la ciutat es va tornar un paradís per a criminals i drogoaddictes. El control de la ciutat el portaven les Tríades (els grups mafiosos de Hong-Kong).

A principis dels anys 70 el poder de les tríades es va afeblir, en part com a resultat d'algunes accions policials, i llavors la vida a la ciutat va començar a florir. La població va començar a augmentar espectacularment, i els mateixos habitants van començar a engrandir i modificar els edificis en totes direccions, sense cap planificació, fins que la ciutat va formar pràcticament un monòlit compacte.

Les úniques regles de construcció eren: els edificis no havien de sobrepassar els 14 pisos (hi havia un aeroport al costat) i s'havia de proveir amb electricitat les noves parts construïdes. Vista aèria de la ciutat cap a finals dels 80:


Es van crear tota mena de passadissos laberíntics entre els edificis, alguns que anaven al nivell dels antics carrers (sovint plens de brossa i deixalles), i d'altres que anaven elevats, unint els pisos superiors.


Aquests passadissos s'il·luminaven amb fluorescents, ja que la llum del sol no hi arribava, excepte en algunes poques excepcions, com ara la imatge de la dreta:


A principis dels anys 80 a la ciutat de Kowloon hi vivien unes 35000 persones (una de les densitats de població més altes del món). La ciutat era coneguda pel seu nombre de casinos, prostíbuls, fumadors d'opi, traficants de cocaïna, restaurants de carn de gos, fàbriques secretes i dentistes il·legals. De totes formes, l'índex de criminalitat no era particularment alt.


A mitjans dels anys 80 les autoritats de Xina i Hong-Kong van arribar a la conclusió que la situació era insostenible, per la insalubritat de la ciutat, i van arribar a l'acord de demolir-la. Les tasques d'evacuació dels residents i demolició de la ciutat van començar a principis dels 90, i es van allargar fins l'any 1994, quan es va construir un parc en l'emplaçament de l'antiga ciutat.

A continuació un vídeo d'algú que s'aventura a l'interior de la ciutat. La part més interessant comença a partir del minut 6:



Més informació i imatges en aquest enllaç, i també a la Wikipedia.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Zen kōan

Un hombre que viajaba por el campo se encontró con un tigre. Corrió, y el tigre fue tras él. Acercándose a un precipicio, se agarró a la raíz de una viña que allí crecía y comenzó a bajar por el precipicio. El tigre lo observaba desde el borde. El hombre miró al fondo del precipicio y descubrió otro tigre acechando para comerle. Solo la viña lo sujetaba.

Dos ratones, uno negro y otro blanco, poco a poco empezaron a roer la viña. El hombre vio una apetitosa fresa cerca de él. Sujetándose a la viña con una sola mano, cogió la fresa. ¡Que dulce estaba!

(Via Zen Koan database. Más info: Wikipedia)

divendres, 4 de juliol del 2008

La doble vida

Avui pensava que tot allò que ens passa ho vivim de fet dues vegades: l'una, mentre està passant; l'altra, mentre ho estem recordant.

Bona nit.