Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com és el món. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris com és el món. Mostrar tots els missatges
divendres, 28 de gener del 2011
Londres vs Barcelona (més enllà dels tòpics)
He tingut l'oportunitat de passar estones a Londres darrerament, i volia fer una comparativa esbiaixada i acientífica sobre alguns aspectes d'aquestes dues ciutats.
dimarts, 28 de desembre del 2010
Podrían ser inocentadas
Selección de notícias aparecidas hoy en diversos medios de comunicación que podrían ser inocentadas... pero que no lo son:
- CNN+ sustituida por Gran Hermano 24 horas. (Diario de Sevilla)
- Fabra, 'inocente' en el día de los inocentes (El Mundo).
- El FBI teme a Barbie (El País).
- El Rey Melchor destituido dos veces: una por denuncia sexual, y otra por estar imputado (La Vanguardia).
- Estudian el ADN de la diáspora vasca en América (Diario Vasco).
- La administración rusa apostará por Linux (ITespresso).
- El tabaco, a 4 euros y a fumar a la calle (Faro de Vigo).
dijous, 9 de desembre del 2010
Wikileaks: assassinat col·lateral
Ara que tant es parla de Wikileaks, és potser bon moment de recordar el vídeo "collateral murder". El 12 de juliol de 2007 dos treballadors de l'agència Reuters van morir a Bagdad juntament amb un grup de deu persones desprès de ser atacats per dos helicòpters Apache de l'exèrcit dels EUA. L'agència Reuters va intentar durant molt de temps obtenir la filmació de l'event, sense èxit. Finalment Wikileaks va poder obtenir el vídeo, i el va difondre a internet a principis d'aquest any.
Transcric la cita amb què comença el vídeo:
Més informació dels fets a la Wikipedia.
Transcric la cita amb què comença el vídeo:
El llenguatge polític està dissenyat per a què les mentides sonin com a vertaderes, i l'assassinat respectable, i per a donar una apariència de consistència al vent.
Goerge Orwell
Més informació dels fets a la Wikipedia.
dissabte, 29 de maig del 2010
Els cultes cargo
Durant la segona guerra mundial va haver-hi un gran desplegament de tropes, bases militars i aviació a les illes del sudoest Pacífic, tant per part de l'exercit americà com de l'exercit japonès, amb la consegüent arribada de provisions i carregament militar. Els habitants d'aquestes illes van observar amb gran interès aquest desplegament tecnològic, per a ells inusitat. Quan la guerra va acabar, el desplegament de tropes va acabar, les bases militars van tancar i el flux de provisions es va acabar.
En un intent d'atreure l'arribada de provisions, alguns habitants d'aquestes illes van començar a fer pràctiques rituals com ara construir imitacions de pistes d'aterratge, avions de joguina i a imitar les pràctiques militars que havien observat en el personal militar.
En un intent d'atreure l'arribada de provisions, alguns habitants d'aquestes illes van començar a fer pràctiques rituals com ara construir imitacions de pistes d'aterratge, avions de joguina i a imitar les pràctiques militars que havien observat en el personal militar.
divendres, 27 de novembre del 2009
La patente de la rueda y la patente del Sol
Una patente es un conjunto de derechos exclusivos que un estado otorga a un inventor a cambio de que éste haga pública su invención. Las patentes, junto con los derechos de autor y las marcas registradas, es uno de los aspectos de la propiedad intelectual.
Más en concreto, el poseedor de la patente puede impedir a terceros usar la tecnología patentada por un periodo de tiempo que suele ser de veinte años. En teoría, el invento que se patenta debe ser novedoso, no debe ser evidente y debe tener una utilidad industrial práctica, aunque esto depende un poco de cada legislación. La patente se considera una propiedad como cualquier otra, así que una patente se puede vender, alquilar, regalar o hipotecar.
En principio, la patente parece una buena idea, pues por un lado la patente incentiva en la inversión en desarrollo e investigación, y por el otro lado asegura que los inventos patentados al cabo del tiempo pasen al dominio publico y no se guarden secretos para siempre.
En la práctica hay varios problemas graves. La mayoría de ellos provienen del hecho que las patentes se pensaron en un contexto histórico muy distinto al actual.
Más en concreto, el poseedor de la patente puede impedir a terceros usar la tecnología patentada por un periodo de tiempo que suele ser de veinte años. En teoría, el invento que se patenta debe ser novedoso, no debe ser evidente y debe tener una utilidad industrial práctica, aunque esto depende un poco de cada legislación. La patente se considera una propiedad como cualquier otra, así que una patente se puede vender, alquilar, regalar o hipotecar.
En principio, la patente parece una buena idea, pues por un lado la patente incentiva en la inversión en desarrollo e investigación, y por el otro lado asegura que los inventos patentados al cabo del tiempo pasen al dominio publico y no se guarden secretos para siempre.
En la práctica hay varios problemas graves. La mayoría de ellos provienen del hecho que las patentes se pensaron en un contexto histórico muy distinto al actual.
diumenge, 22 de novembre del 2009
Energia nuclear, escassedat d'urani i fonts renovables
En aquests últims temps s'ha posat sobre la taula freqüentment la conveniència de reactivar l'energia nuclear com a alternativa als cobustibles fòssils, davant de la importància del problema del canvi climàtic i de la necessitat d'evitar les fonts de diòxid carboni. Simultàniament, han tornat a resorgir les veus crítiques davant l'energia nuclear, recordant la perillositat de les centrals nuclears i el problema dels residus radioactius.
En l'entrada d'avui, enlloc de tornar a reproduir el clàssic debat nuclear, volia esmentar un inconvenient menys conegut de l'energia nuclear, que pot fer que a la pràctica l'energia nuclear pugui no ser una alternativa vàlida a les fonts del carboni.
L'urani s'està acabant(*). Les centrals nuclears actualment en funcionament consumeixen unes 60.000 tones d'urani cada any, i la indústria minera en proporciona unes 45.000 tones. La diferència entre les dues quantitats prové de stock emmagatzemat, reaprofitament de material nuclear (civil i militar) i reenriquiment d'urani. Les estimacions varien, però sembla ser que cap al 2013 podriem començar a patir escassedat d'urani per a les centrals nuclears.
Val a dir que les centrals nuclears actuals són molt ineficients en l'aprofitament de l'urani. Hi ha mètodes, com ara el reaprofitament dels residus nuclears i els anomenats breeder reactors (reactors nuclears que creen més combustible nuclear del que consumeixen) que permetrien que l'energia nuclear fos un recurs pràcticament inesgotable. A la pràctica, el reaprofitament dels residus nuclears és difícil i perillós, i els breeder reactors són tècnicament complexos i cars. També s'ha proposat extreure urani de l'aigua (hi ha una petitíssima part d'urani dissolt a l'aigua del mar), però fins ara només s'ha aconseguit de forma experimental.
Si a tot això hi unim el fet que per combatre eficaçment el canvi climàtic en base a l'energia nuclear caldria posar en marxa una central nuclear cada setmana, tal vegada l'energia nuclear pot no ser un mecanisme del tot eficaç per combatre el canvi climàtic.
En canvi, m'ha sorprès positivament la capacitat de les fonts d'energia renovable. En el moment d'escriure aquestes línies un 30% de tota l'energia elèctrica consumida a Espanya és d'origen eòlic, i s'ha arribat a pics de més del 50%. En poc més de tres anys s'ha multiplicat per dos la capacitat de generació eòlica. Jo crec que no és descabellat pensar que en pocs anys es pugui tornar a duplicar la potència eòlica, la qual cosa, combinat amb altres fonts d'energia renovable (com la solar, la geotèrmica, la biomassa, etc.) puguin cobrir bona part de les necessitats energètiques.
Respecte a l'energia solar, de les renovables és possiblement una de les fonts d'energia més immadures, però també és la que té més potencilitat, atès que totes les altres fonts d'energia renovable provenen indirectament del sol. Assumint una eficiència del 8%, tota la demanda energètica mundial (domèstica, transport, industrial, etc.) es veuria coberta per l'àrea dels punts negres en el mapa següent:
---
(*) Que l'urani s'acabi, no vol dir pas que un dia ens aixequem i ens adonem que ja no ens queda ni una mica. Més aviat vol dir que hem passat el pic de producció d'urani, i que anem a una situació en que cada cop les reserves d'urani seràn més remotes i més difícils d'extreure, i el preu de l'urani s'apujarà en conseqüència. (Exactament el mateix que quan es diu que el petroli s'acaba.)
En l'entrada d'avui, enlloc de tornar a reproduir el clàssic debat nuclear, volia esmentar un inconvenient menys conegut de l'energia nuclear, que pot fer que a la pràctica l'energia nuclear pugui no ser una alternativa vàlida a les fonts del carboni.
L'urani s'està acabant(*). Les centrals nuclears actualment en funcionament consumeixen unes 60.000 tones d'urani cada any, i la indústria minera en proporciona unes 45.000 tones. La diferència entre les dues quantitats prové de stock emmagatzemat, reaprofitament de material nuclear (civil i militar) i reenriquiment d'urani. Les estimacions varien, però sembla ser que cap al 2013 podriem començar a patir escassedat d'urani per a les centrals nuclears.
Val a dir que les centrals nuclears actuals són molt ineficients en l'aprofitament de l'urani. Hi ha mètodes, com ara el reaprofitament dels residus nuclears i els anomenats breeder reactors (reactors nuclears que creen més combustible nuclear del que consumeixen) que permetrien que l'energia nuclear fos un recurs pràcticament inesgotable. A la pràctica, el reaprofitament dels residus nuclears és difícil i perillós, i els breeder reactors són tècnicament complexos i cars. També s'ha proposat extreure urani de l'aigua (hi ha una petitíssima part d'urani dissolt a l'aigua del mar), però fins ara només s'ha aconseguit de forma experimental.
Si a tot això hi unim el fet que per combatre eficaçment el canvi climàtic en base a l'energia nuclear caldria posar en marxa una central nuclear cada setmana, tal vegada l'energia nuclear pot no ser un mecanisme del tot eficaç per combatre el canvi climàtic.
En canvi, m'ha sorprès positivament la capacitat de les fonts d'energia renovable. En el moment d'escriure aquestes línies un 30% de tota l'energia elèctrica consumida a Espanya és d'origen eòlic, i s'ha arribat a pics de més del 50%. En poc més de tres anys s'ha multiplicat per dos la capacitat de generació eòlica. Jo crec que no és descabellat pensar que en pocs anys es pugui tornar a duplicar la potència eòlica, la qual cosa, combinat amb altres fonts d'energia renovable (com la solar, la geotèrmica, la biomassa, etc.) puguin cobrir bona part de les necessitats energètiques.
Respecte a l'energia solar, de les renovables és possiblement una de les fonts d'energia més immadures, però també és la que té més potencilitat, atès que totes les altres fonts d'energia renovable provenen indirectament del sol. Assumint una eficiència del 8%, tota la demanda energètica mundial (domèstica, transport, industrial, etc.) es veuria coberta per l'àrea dels punts negres en el mapa següent:
---
(*) Que l'urani s'acabi, no vol dir pas que un dia ens aixequem i ens adonem que ja no ens queda ni una mica. Més aviat vol dir que hem passat el pic de producció d'urani, i que anem a una situació en que cada cop les reserves d'urani seràn més remotes i més difícils d'extreure, i el preu de l'urani s'apujarà en conseqüència. (Exactament el mateix que quan es diu que el petroli s'acaba.)
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Neolengua (newspeak)
La destrucción de las palabras es algo de gran hermosura. Por supuesto, las principales víctimas son los verbos y los adjetivos, pero también hay centenares de nombres de los que puede uno prescindir. No se trata sólo de los sinónimos. También los antónimos. En realidad ¿qué justificación tiene el empleo de una palabra sólo porque sea lo contrario de otra? Toda palabra contiene en sí misma su contraria. Por ejemplo, tenemos “bueno”. Si tienes una palabra como “bueno”, ¿qué necesidad hay de la contraria, “malo”? "Nobueno" sirve exactamente igual, mejor todavía, porque es la palabra exactamente contraria a “bueno” y la otra no. Por otra parte, si quieres un reforzamiento de la palabra “bueno”, ¿qué sentido tienen esas confusas e inútiles palabras “excelente, espléndido” y otras por el estilo? "Plusbueno" basta para decir lo que es mejor que lo simplemente bueno y "dobleplusbueno" sirve perfectamente para acentuar el grado de bondad. Es el superlativo perfecto.
¿No sientes la belleza de la destrucción de las palabras? ¿No sabes que la neolengua es el único idioma cuyo vocabulario disminuye cada día? [...] ¿No ves que la finalidad de la neolengua es limitar el alcance del pensamiento, estrechar el radio de acción de la mente? Al final, acabaremos haciendo imposible todo crimen del pensamiento.
George Orwell, 1984
Asistí el pasado viernes a la excelente representación de 1984, la adaptación teatral de la obra de George Orwell, dirigida por Tim Robbins. Para los que aún no lo conozcáis, Mil novecientos ochenta y cuatro describe una sociedad opresiva y totalitaria, con un Gran Hermano que controla todos y cada uno de los aspectos de la vida y pensamiento de los ciudadanos.
Para mi 1984 es un libro profético en muchos de sus aspectos . Ya hemos hablado de 1984 varias veces en este blog (aquí y aquí), y hoy me gustaría hablaros de un punto concreto: la neolengua (newspeak en inglés).
La neolengua es una versión extremadamente simplificada del inglés, con un vocabulario y una sintaxis mucho más reducida. En la novela, en el año 1984 la neolengua todavía está en construcción y no ha sustituído completamente aún la viejalengua, hecho que se prevé que sucederá en el 2050. Los principios de la neolengua tienen por objetivo servir a los intereses del Ingsoc (el Partido) de dos maneras distintas:
- Eliminar todo matíz en el habla, y dejar simplemente dicotomías (bueno/nobueno, bienpensar/crimental, buensexo/sexocrimen). La posibilidad de expresar el gris desaparece, y todo se convierte en blanco o negro. De esta forma se refuerza la dominación total del estado.
- Controlar el pensamiento. La teoría subyacente es que si algo no se puede decir, no se puede pensar (se trata de la hipótesis Saphir-Wolf del lenguaje). Todas aquellas palabras y maneras de hablar que expresan pensamientos heréticos se eliminan del lenguaje. De este modo se elimina la posibilidad del crimental, el crimen del pensamiento. Es cierto que todavía sería posible expresar ideas básicas contra el sistema (del tipo "Gran Hermano nobueno"), pero al no haber forma alguna de razonar estas ideas, cualquier tipo de pensamiento herético quedaría reducido a una pataleta infantil.
- Métodos de persuasión -> Tortura
- Eje del mal -> Paises enemigos
- Intervención militar -> Guerra
- Daños colaterales -> Víctimas civiles
- Desvincular -> Despedir (de un trabajo)
- Crecimiento negativo -> Decrecimiento
- Flexibilización del mercado laboral -> Libertad para despedir
dijous, 1 d’octubre del 2009
L'atac de riure de Tanganika
L'any 1962 es va produir un atac de riure massiu a prop del poble de Kashasha a la costa oest del Llac Victòria, a Tanzània. Segons sembla, l'atac de riure va començar a una escola del poble; els nens van transmetre el riure als seus pares, i aquests a les poblacions veïnes.
No està clar si el riure era continu, o si el riure sorgia quan grups de gent es trobaven espontàniament. Juntament amb el riure, la gent va patir dolor, problemes de respiració i plor.
Entre sis i divuit mesos després que comencés, l'epidèmia de riure es va acabar.
Més informació en anglès a la Wikipedia.
No està clar si el riure era continu, o si el riure sorgia quan grups de gent es trobaven espontàniament. Juntament amb el riure, la gent va patir dolor, problemes de respiració i plor.
Entre sis i divuit mesos després que comencés, l'epidèmia de riure es va acabar.
Més informació en anglès a la Wikipedia.
dijous, 3 de setembre del 2009
Ja té nassos la pregunta
Escoltat a la ràdio: Una enfermera que treballava amb malalts terminals, als quals els hi quedaven poques hores o dies fins a la mort, els demanava què farien si poguessin viure la seva vida un altre cop. Hi havien dues respostes freqüents.
Uns contestaven que mirarien de estar en pau amb totes les persones, especialment les més properes.
Uns altres contestaven que s'arriscarien més per tal d'aconseguir allò que de veritat haurien dessitjat.
Uns contestaven que mirarien de estar en pau amb totes les persones, especialment les més properes.
Uns altres contestaven que s'arriscarien més per tal d'aconseguir allò que de veritat haurien dessitjat.
dilluns, 31 d’agost del 2009
Grandes Verdades que aprendimos con los anuncios de la tele
Todo el mundo sabe que:
Y es que, aunque sea un tópico, una mentira repetida mil veces se convierte en una verdad.
- Actimel ayuda a reforzar tus defensas.
- Activia (antiguamente Bio) ayuda a regular tu tránsito intestinal.
- Fairy cunde más de lo que cuesta.
- Calgon alarga la vida de tu lavadora.
- Calgonit es el único recomendado por las marcas de lavaplatos.
- Ariel lava más blanco.
- La composición de la Nocilla es: leche, cacao, avellanas y azúcar.
Y es que, aunque sea un tópico, una mentira repetida mil veces se convierte en una verdad.
diumenge, 21 de juny del 2009
Números grandes (y 2)
En la anterior entrada habíamos visto el googolplex, 1010100, un uno seguido de un googol de ceros. El gogolplex es un número inimaginablemente grande, pero aún es posible expresarlo en notación de potencias. Ocasionalmente en matemáticas aparecen números mucho más grandes que el gogolplex, tan grandes que no se pueden expresar en notación científica, y que requieren una notación especial.
De todas las notaciones existentes para números grandes, mi preferida es la notación de la flecha de Donald Knuth. La notación consiste en lo siguiente:
Sin embargo, aún podemos necesitar números muchísimo más grandes. En general, podemos definir la "flecha n-ésima" como la iteración de la "flecha (n-1)-ésima": a ↑n b = a ↑n-1 a ↑n-1 ... ↑n-1 a (b veces).
Uno de los números más grandes que aparecen en literatura matemática seria es el número de Graham G, definido de la siguiente manera. G = g64, donde g1 = 3 ↑↑↑↑ 3, y donde gn = 3 ↑gn-1 3.
El número de Graham es totalmente inconmensurable. Ni tan solo el número g1 puede ser escrito como un número ordinario en potencias de 10.
Y, aún y así, cuando estemos en el número de Graham estaremos tan cerca del infinito como cuando estábamos en el número 1.
De todas las notaciones existentes para números grandes, mi preferida es la notación de la flecha de Donald Knuth. La notación consiste en lo siguiente:
- La multiplicación se puede considerar la iteración de la suma: a * b = a + a + ... + a (b veces).
- La exponenciación se puede considerar la iteración de la multiplicación: ab = a ↑ b = a * a * ... * a (b veces).
- La exponenciación iterada o tetración (o símplemente "doble flecha") es la iteración de la exponenciación: a ↑↑ b = a ↑ a ↑ ... ↑ a (b veces).
- La "triple flecha" es la iteración de la exponenciación iterada: a ↑↑↑ b = a ↑↑ a ↑↑ ... ↑↑ a (b veces).
- La "cuádruple flecha" es la iteración de la "triple flecha": a ↑↑↑↑ b = a ↑↑↑ a ↑↑↑ ... ↑↑↑ a (b veces).
- ...
Sin embargo, aún podemos necesitar números muchísimo más grandes. En general, podemos definir la "flecha n-ésima" como la iteración de la "flecha (n-1)-ésima": a ↑n b = a ↑n-1 a ↑n-1 ... ↑n-1 a (b veces).
Uno de los números más grandes que aparecen en literatura matemática seria es el número de Graham G, definido de la siguiente manera. G = g64, donde g1 = 3 ↑↑↑↑ 3, y donde gn = 3 ↑gn-1 3.
El número de Graham es totalmente inconmensurable. Ni tan solo el número g1 puede ser escrito como un número ordinario en potencias de 10.
Y, aún y así, cuando estemos en el número de Graham estaremos tan cerca del infinito como cuando estábamos en el número 1.
dilluns, 4 de maig del 2009
dimarts, 28 d’abril del 2009
En Corea los ventiladores matan
En Corea del Sur corre una leyenda urbana, ampliamente extendida, que dice que un ventilador, si se deja en funcionamiento en una habitación cerrada durante la noche, puede producir la muerte de los que están durmiendo dentro de la habitación.
Las causas de la muerte no están claras en la leyenda: asfixia (¿el ventilador se traga todo el aire? ¿se crea un "vórtice" que expulsa todo el oxígeno?), envenenamiento (¿por el dióxido de carbono producido por el ventilador?) o hipotermia (¿demasiado frío por el ventilador?). Ninguna de las explicaciones es clara ni tiene base científica razonable.
Lo cierto es que cada año los periódicos registran varias muertes por ventilador (curiosamente siempre coreanos; los extranjeros parecen inmunes a este efecto). Todos los ventiladores en Corea están dotados de un temporizador como dispositivo salvavidas. Incluso el gobierno recomienda no utilizar el ventilador por la noche.
Más información: Wikipedia (en).
Las causas de la muerte no están claras en la leyenda: asfixia (¿el ventilador se traga todo el aire? ¿se crea un "vórtice" que expulsa todo el oxígeno?), envenenamiento (¿por el dióxido de carbono producido por el ventilador?) o hipotermia (¿demasiado frío por el ventilador?). Ninguna de las explicaciones es clara ni tiene base científica razonable.
Lo cierto es que cada año los periódicos registran varias muertes por ventilador (curiosamente siempre coreanos; los extranjeros parecen inmunes a este efecto). Todos los ventiladores en Corea están dotados de un temporizador como dispositivo salvavidas. Incluso el gobierno recomienda no utilizar el ventilador por la noche.
Más información: Wikipedia (en).
dijous, 23 d’abril del 2009
Sant Jordi. Sobre els plaers
Això diu la contraportada del llibre que m'han regalat:
En la soledat, en el captiveri, sempre hi ha hagut un raig de llum que entrava per la finestra, un moment de calma, una cançó recordada, el gust d'una pela de patata crua. el tacte balsàmic de l'aigua. Si això ha estat així en condicions extremes, ¿què no podem fer per extreure de la vida quotidiana la destil·lació inesperada dels petits benestars de l'ànima?
Joan Barril, Sobre els plaers.
Espero que hagueu tingut un molt bon dia de Sant Jordi.
diumenge, 19 d’abril del 2009
Nivells
El lector no sap com es va escriure el llibre per gaudir de la seva lectura.
L'escriptor no necessita conèixer com està fet el processador de textos per poder escriure el llibre.
L'informàtic encarregat d'enllestir la darrera versió del processador de textos no necessita saber en detall com estan fets els ordinador per dins.
L'enginyer que dissenya la placa base de l'ordinador no sap del tot bé com estan elaborats els xips de l'ordinador.
El seu company que participa en l'elaboració de l'arquitectura del microprocessador ignora les propietats exactes del semiconductor amb què està elaborat el microprocessador.
L'electrònic que ha desenvolupat el nou semiconductor no coneix en profunditat les regles de la mecànica quàntica en les quals es fonamenta la descripció microscòpica del semiconductor.
El físic que ha fet el darrer article de sobre teoria de bandes en semiconductors no veu el moment d'anar a casa a jugar amb els seus nens.
L'escriptor no necessita conèixer com està fet el processador de textos per poder escriure el llibre.
L'informàtic encarregat d'enllestir la darrera versió del processador de textos no necessita saber en detall com estan fets els ordinador per dins.
L'enginyer que dissenya la placa base de l'ordinador no sap del tot bé com estan elaborats els xips de l'ordinador.
El seu company que participa en l'elaboració de l'arquitectura del microprocessador ignora les propietats exactes del semiconductor amb què està elaborat el microprocessador.
L'electrònic que ha desenvolupat el nou semiconductor no coneix en profunditat les regles de la mecànica quàntica en les quals es fonamenta la descripció microscòpica del semiconductor.
El físic que ha fet el darrer article de sobre teoria de bandes en semiconductors no veu el moment d'anar a casa a jugar amb els seus nens.
dijous, 2 d’abril del 2009
La fal·làcia del jugador
La fal·làcia del jugador és la creença (generalment incorrecta) que les desviacions del comportament previst en els processos d'atzar es tendiran a compensar en el futur. La fal·làcia del jugador està profundament arrelada en el nostre cervell rèptil, i tots hi caiem a vegades d'alguna manera o d'altre.
Per exemple: tirem una moneda (no trucada) sis cops a l'aire i ens surten 6 cares seguides: CCCCCC. Què és més probable, que la propera vegada ens surti cara o ens surti creu? La resposta correcta és que tan probable és que surti cara com que surti creu: la moneda no té memòria, no s'enrecorda si abans ha sortit cara o creu. Però en canvi nosaltres tendim a pensar que és més probable que surti creu, que ja han sortit "masses" cares seguides.
I és que quan parlem de successos independents, l'atzar no compensa, a diferència de nosaltres. Si al Pepe l'ha deixat la nòvia, l'han fet fora de la feina i se li ha espatllat el cotxe, tot la mateixa setmana, no per això té tens menys possibilitats de trencar-te la cama: en tens les mateixes. I si a l'Aleix l'ha tocat la loteria, no per això deixa de tenir possibilitats que la setmana vinent li toqui la Once.
L'atzar va a ratxes. De fet, quantes sèries positives o negatives són símplement explicables per l'atzar. El nostre amic Pepe, que ha perdut la nòvia, la feina i el cotxe, possiblement pensarà que és "gafe", opinió que es veurà confirmada quan es trenqui la cama. "És impossible tenir tan mala sort, per tant la única explicació possible és que sóc gafe". No és així, en els esdeveniments a l'atzar no hi ha compensació i per tant cal esperar les ratxes, les positives i les negatives.
De fet crec que la diferència entre un procés aleatori real i allò que imaginem nosaltres per un proces aleatori és una de les fonts més importants del pensament "màgic".
El jugador de futbol no ha fet res en tot l'any i ara marca 7 gols en 5 partits: diem que està en ratxa, quan potser la única explicació és la casualitat. El Barça perd tres partits seguits, potser no està en crisi, potser senzillament és l'atzar. Si et trobes el mateix dia amb tres amics diferents de la infància, tal vegada no han estat els astres que s'han alineat, segurament ha estat una casualitat.
Y es que el azar es muy suyo...
Més informació: Wikipedia, J. A. Paulos: El hombre anumérico i (actualitzat) el blog Ciencia en el XXI.
Per exemple: tirem una moneda (no trucada) sis cops a l'aire i ens surten 6 cares seguides: CCCCCC. Què és més probable, que la propera vegada ens surti cara o ens surti creu? La resposta correcta és que tan probable és que surti cara com que surti creu: la moneda no té memòria, no s'enrecorda si abans ha sortit cara o creu. Però en canvi nosaltres tendim a pensar que és més probable que surti creu, que ja han sortit "masses" cares seguides.
I és que quan parlem de successos independents, l'atzar no compensa, a diferència de nosaltres. Si al Pepe l'ha deixat la nòvia, l'han fet fora de la feina i se li ha espatllat el cotxe, tot la mateixa setmana, no per això té tens menys possibilitats de trencar-te la cama: en tens les mateixes. I si a l'Aleix l'ha tocat la loteria, no per això deixa de tenir possibilitats que la setmana vinent li toqui la Once.
L'atzar va a ratxes. De fet, quantes sèries positives o negatives són símplement explicables per l'atzar. El nostre amic Pepe, que ha perdut la nòvia, la feina i el cotxe, possiblement pensarà que és "gafe", opinió que es veurà confirmada quan es trenqui la cama. "És impossible tenir tan mala sort, per tant la única explicació possible és que sóc gafe". No és així, en els esdeveniments a l'atzar no hi ha compensació i per tant cal esperar les ratxes, les positives i les negatives.
De fet crec que la diferència entre un procés aleatori real i allò que imaginem nosaltres per un proces aleatori és una de les fonts més importants del pensament "màgic".
El jugador de futbol no ha fet res en tot l'any i ara marca 7 gols en 5 partits: diem que està en ratxa, quan potser la única explicació és la casualitat. El Barça perd tres partits seguits, potser no està en crisi, potser senzillament és l'atzar. Si et trobes el mateix dia amb tres amics diferents de la infància, tal vegada no han estat els astres que s'han alineat, segurament ha estat una casualitat.
Y es que el azar es muy suyo...
Més informació: Wikipedia, J. A. Paulos: El hombre anumérico i (actualitzat) el blog Ciencia en el XXI.
divendres, 27 de febrer del 2009
Els noms dels colors
En català, castellà, anglès i francès els colors bàsics són onze: el negre, el blanc, el vermell, el verd, el groc, el blau, el marró, el taronja, el rosa, el violeta i el gris. Qualsevol altre color el percebem com una variació d'un d'aquests onze colors: per exemple, el fúcsia es percep com una variació del rosa, i el khaki es percep com una variació del verd.
L'italià afegeix un dotzè color a la llista de colors bàsics, l'azzurro, o blau cel. Nosaltres percebem el blau cel com una variació del blau, però de fet el blau cel està igual de separat del blau marí com el vermell està separat del rosa, o com el gris està separat del negre. Tampoc tenim un nom específic per al verd clar.
En xinès i japonès el verd i el blau es perceben com diferents variacions d'un mateix color, que reb el nom de 青.
Hi ha cultures que només tenen dos noms de colors, el "color fosc" (semblant al negre) i el "color clar" (semblant al blanc). D'altres tenen tres noms de colors: el negre, el blanc i el vermell. D'altres hi afegeixen el verd/blau i el marró. En qualsevol cas, el taronja, el rosa, el violeta i el gris semblen ser d'importància secundària perquè manquen a molts llenguatges.
Més informació a la Wikipedia.
Actualitzat x 2: Tenim 2 (!) poemes dedicats al post: vegeu el blog de poesiaula, aquí i aquí. Gràcies Isabel!
divendres, 20 de febrer del 2009
El Catecismo patriótico español (bis)
Se encuentra en mis manos un ejemplar del Catecismo patriótico español, obra datada de 1939 y escrita por alguno de los hermanos Menéndez-Reigada. Esta obra fue usada como manual didáctico en las primeras escuelas franquistas. Ya vimos como el Catecismo trataba las lenguas de España en otra entrada. Hoy os quería dar un par de ejemplos más del tono de esta obra.
La tierra de España:
Descubrimiento, conquista y civilización de América:
Los enemigos de España:
La tierra de España:
– ¿Cuál es la tierra de España?
– La tierra de España es la mayor parte de la Península Ibérica, colocada providencialmente por Dios en el centro del mundo.
– ¿Cómo es la Península Ibérica el centro del mundo?
– La Península Ibérica es el centro del mundo porque tiene en torno suyo sus cuatro grandes partes, a saber: al Norte, Europa, con la que limita por los Pirineos; al Sur, África, con la que limita por Melilla y Ceuta; al Este, Asia, con la que nos une el Mediterráneo; y al Oeste, América, con la que nos une el Atlántico.
Descubrimiento, conquista y civilización de América:
– ¿Quién descubrió América?
– América la descubrió Cristóbal Colón.
– ¿Era Colón español?
– Lo más probable es que Colón fuera español, pero en todo caso, fue España la que le acogió y ayudó e hizo viable su empresa.
[...]
– ¿Tuvo mucha importancia el descubrimiento de América?
– El descubrimiento de América tuvo tanta importancia que, después de la Redención de Cristo, no hay en la Historia otro acontecimiento que le iguale.
– ¿Contentóse España con solo descubrir América?
– España no solo descubrió América, sino que la conquistó, cristianizó y civilizó en casi su totalidad, constituyendo este hecho una epopeya tan grandiosa que raya en lo inconcebible.
Los enemigos de España:
– ¿Cuáles son los enemigos de España?
– Los enemigos de España son siete: el liberalismo, la democracia, el judaísmo, la masonería, el capitalismo, el marxismo y el separatismo.
[...] [El Catecismo define uno a uno estos siete enemigos]
– ¿Y han quedado vencidos esos enemigos con la gran Cruzada? [la Guerra Civil]
– Con la gran Cruzada esos enemigos han quedado vencidos, pero no aniquilados; y ahora, como sabandijas ponzoñosas, escóndense en mechinales inmundos para seguir desde las sombras arrojando su baba y envenenando el ambiente, o atraer incautos con ayes lastimeros y cantos de sirena, principalmente la masonería, que es la nodriza de todos los otros.
diumenge, 18 de gener del 2009
Insignificancias
¿Cuáles son las cosas que os gustan?
Os dejo con este corto de Jean-Pierre Jeunet, Foutaises (Insignificancias).
Se trata de uno de los primeros trabajos del director de Amelie (si habéis visto esta película sin duda os lo habrá recordado).
Os dejo con este corto de Jean-Pierre Jeunet, Foutaises (Insignificancias).
Se trata de uno de los primeros trabajos del director de Amelie (si habéis visto esta película sin duda os lo habrá recordado).
diumenge, 4 de gener del 2009
Teorema de la impossibilitat de l'examen sorpresa
Un professor anuncia als seus alumnes que qualsevol dia de la setmana vinent tindran un examen sorpresa, de dilluns a divendres. Impossible. Vegem-ho:
L'examen no pot ser divendres. Si l'examen fos divendres, òbviament no seria sorpresa. Per tant l'examen serà de dilluns a dijous, divendres està descartat.
Però pel mateix argument l'examen tampoc pot ser dijous, si fos dijous ja no hi hauria sorpresa. Així l'examen només pot ser de dilluns a dimecres.
Dimecres, impossible també: hem arribat a la conclusió que l'examen només pot ser de dilluns a dimecres, per tant, dimecres ja no seria sorpresa. Dilluns o dimarts, per tant.
Dimarts, res de res, on estaria la sorpresa?. Per tant l'examen és dilluns.
Però si l'examen és dilluns, és examen dilluns, no és examen sorpresa.
Conclusió: estudiants, podeu anar a dormir tranquils, no hi ha examen sorpresa.
L'examen no pot ser divendres. Si l'examen fos divendres, òbviament no seria sorpresa. Per tant l'examen serà de dilluns a dijous, divendres està descartat.
Però pel mateix argument l'examen tampoc pot ser dijous, si fos dijous ja no hi hauria sorpresa. Així l'examen només pot ser de dilluns a dimecres.
Dimecres, impossible també: hem arribat a la conclusió que l'examen només pot ser de dilluns a dimecres, per tant, dimecres ja no seria sorpresa. Dilluns o dimarts, per tant.
Dimarts, res de res, on estaria la sorpresa?. Per tant l'examen és dilluns.
Però si l'examen és dilluns, és examen dilluns, no és examen sorpresa.
Conclusió: estudiants, podeu anar a dormir tranquils, no hi ha examen sorpresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)