Hace poco nos ha abandonado el director de cine francés Éric Rohmer. Para los que no conozcáis su filmografía, una película típica de Rohmer nos explica las vacaciones de una pareja joven universitaria en algún pueblo de la costa, y consiste en largas escenas de diálogo, unas veces sobre las relaciones entre personas, otras veces sobre el estado del mar o sobre la elección del restaurante para la cena. Rohmer tiene la virtud de acercarnos personajes creíbles que tienen problemas cotidianos, aparentemente banales, pero con un transfondo importante.
Le Rayon Vert (El Rayo Verde) es una película rodada el año 1986 en 16 mm. Los actores siguen un guión laxo, e improvisan el diálogo sobre la marcha. La protagonista se ha quedado sola de cara a las vacaciones. Os dejo con un fragmento:
Ya que estamos, el rayo verde es un fenómeno óptico que se puede producir un día muy claro, y que consiste en que justo después de la puesta del sol aparece una mancha verde en el cielo. La explicación del fenómeno tiene que ver con la curvatura de los rayos del sol cuando atraviesan las diferentes capas de la atmósfera.
Por cierto, si queréis saber por qué la película se llama así la tendréis que ver :-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris français. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris français. Mostrar tots els missatges
dimarts, 26 de gener del 2010
Le Rayon Vert (El Rayo Verde)
Etiquetes:
castellano,
cine,
did you know?,
física,
français,
gent que en sap,
petits plaisirs,
val la pena
diumenge, 18 de gener del 2009
Insignificancias
¿Cuáles son las cosas que os gustan?
Os dejo con este corto de Jean-Pierre Jeunet, Foutaises (Insignificancias).
Se trata de uno de los primeros trabajos del director de Amelie (si habéis visto esta película sin duda os lo habrá recordado).
Os dejo con este corto de Jean-Pierre Jeunet, Foutaises (Insignificancias).
Se trata de uno de los primeros trabajos del director de Amelie (si habéis visto esta película sin duda os lo habrá recordado).
Etiquetes:
castellano,
com a les pelis,
com és el món,
français,
val la pena
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Jacques Brel
Le talent, c'est d'avoir l'envie de faire quelque chose.
(El talent és tenir ganes de fer alguna cosa)
Jacques Brel
Fa poc vam commemorar el 30è aniversari de la mort del cantautor belga Jacques Brel. Segurament de Brel tots coneixeu "Ne me quitte pas", però jo us volia parlar de les meves dues cançons preferides de Brel.
La primera és "Amsterdam":
La segona és "Le Plat Pays":
Jo, que no hi he estat mai físicament, no puc evitar sentir-me una mica als Països Baixos tot escoltant aquestes dues cançons.
Per cert, a través del magnífic programa de ràdio d'El Cafè de la República, de Catalunya Ràdio, en què el Joan Barril i el Joan Ollé estan recopilant les 200 millors cançons de la història, vaig descobrir l'adaptació que David Bowie va fer d'Amsterdam.
Etiquetes:
cançó,
cites,
français,
música,
val la pena
dijous, 31 de juliol del 2008
El Petit Príncep fa 65 anys

("Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls")

C'est le temps que tu as perdu pour ta rose qui fait ta rose si importante
("És el temps que tu has perdut per la teva rosa allò que fa la teva rosa tan important.")

Si tu viens, par exemple, à quatre heures de l'après-midi, dès trois heures je commencerai d'être heureux.
("Si tu vens, per exemple, a les quatre de la tarda, a partir de les tres jo ja començaria a ser feliç.")

—Et à quoi cela te sert-il de posséder les étoiles?
—Ça me sert à être riche.
—Et à quoi cela te sert-il d'être riche?
—A acheter d'autres étoiles
("I de què et serveix tenir les estrelles?" "Em serveix per a ser ric." "I de què et serveix de ser ric?" "Em serveix per comprar més estrelles.")
Etiquetes:
cites,
français,
literatura,
principis universals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)