Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el món del treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el món del treball. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2009

Com serà la Barcelona del 2000? [ampliat]

El dimecres 28 de setembre de 1966 la Vanguardia va publicar un suplement especial a color, coincidint amb les festes de la Mercè, fent previsions sobre la Barcelona de l'any 2000. Van encertar? Analitzem-ho.

Suplement especial publicat per la Vanguàrdia l'any 1966 sobre les festes de la Mercè

Demografia
  • Predicció: L'esperança de vida passarà de 69 a 75 anys. Només es podrà anar més enllà si s'aconsegueixen millores molt significatives en la lluita contra el càncer i les malalties cardiovasculars
    Realitat: L'esperança de vida era de 79 anys l'any 2000.
  • Predicció: La població de la ciutat de Barcelona oscil·larà entre 2,5 i 3 milions de persones, i l'àrea metropolitana constarà d'uns 6 milions de persones.
    Realitat: La ciutat de Barcelona tenia 1,5 milions de persones, i l'àrea metropolitana constava d'entre 3 i 5 milions de persones (segons com es consideri). El creixement demogràfic ha estat menor de l'esperat, per tant.
  • Predicció: La població s'envellirà. Tan sols hi haurà entre un 22 i un 27% de nens menors de 14 anys i en canvi hi haurà més d'un 15% d'"ancians" de més de 65 anys.
    Realitat: L'envelliment de la població ha estat més important del previst. L'any 2000 hi havia un 12% de menors de 14 anys i un 21% de majors de 65.
Infraestructures i transports
  • Predicció: La xarxa de metro, molt ampliada, arribarà fins a l'aeroport. Potser Barcelona es dotarà d'un sistema complementari de monorails suspesos.
    Realitat: El metro no arriba a l'aeroport, i no hem vist cap monorail.
  • Predicció: La xarxa de trens serà d'importància cabdal. El tren del Maresme es desplaçarà cap a l'interior, es soterraràn moltes vies, i s'implementaran noves línies de tren seguint els cursos del Besòs i el Llobregat (les conques d'aquests rius es cobriran per raons de salut pública).
    Realitat: El tren del Maresme s'ha quedat on era, i ni rastre de les noves línies de tren.
  • Predicció: L'aeroport del Prat, amb les seves dues pistes, arribarà fins als 2 milions de passatgers l'any. El sistema aeroportuari format pels aeroports del Prat, Girona i Reus quedarà petit, i serà necessàri un nou aeroport metropolità internacional, destí del tràfic aeri intercontinental, format en part per avions supersònics.
    Realitat: L'aeroport del Prat va rebre 20 milions de passatgers l'any 2000. Amb l'ampliació de la tercera pista, l'any 2008 va rebre uns 30 milions de passatgers. Cap nou aeroport.
  • Predicció: L'aigua del Ter (que encara estava per arribar l'any 68) serà insuficient per abastir l'àrea metropolitana. Caldrà portar aigua de l'Ebre, que "va a parar inútilment al mar".
    Realitat
    : L'aigua del Ter es va demostrar insuficient uns anys després del 2000... Si l'aigua de l'Ebre va a parar inútilment al mar ja és més discutible des de la perspectiva actual.
Economia
  • Predicció: El PIB de l'àrea metropolitana de Barcelona rondarà el bilió de pessetes (uns 6.000 milions d'euros).
    Realitat: La contribució de l'àrea metropolitana al PIB espanyol era de l'ordre dels 100.000 milions d'euros, és a dir, uns quinze bilions de pessetes.
  • Predicció: El salari mitjà s'acostarà als 3000 dòlars mensuals.
    Realitat: L'any 2000 el salari mitjà rondava més aviat els 1000 dòlars mensuals.
  • Predicció: Augment notable del sector serveis: només el 46% de les persones treballaran al sector secundari, i en canvi el 53% treballaran al sector terciari. (L'any 1968 la proporció era 57-40).
    Realitat: L'augment del sector serveis ha estat molt major del previst: l'any 2000 el 36% de les persones treballaven al sector secundari (incloent construcció) i el 58% al sector terciari.
Aquest post substitueix i amplia l'entrada del passat divendres.

dijous, 12 de juny del 2008

Físics treballant (actualitzat)

Estava llegint El túnel, d'Ernesto Sabato, (per cert, us el recomano) i a través de la introducció del llibre m'he assabentat que Sabato era físic. De jove va investigar al Laboratori Curie, a Paris, i al M.I.T., abans d'abandonar la carrera científica i dedicar-se a la literatura i a l'art. M'ha vingut al cap la quantitat de físics que hi ha pel món treballant de coses diverses:
  • Javier Solana, que va ser professor d'estat sòlid a la Universitat Autònoma de Madrid. En l'actualitat és l'Alt Representat per a la Política Exterior i la Seguretat Comú de la Unió Europea ("Mr. Pesc").
  • Angela Merkel, actual canciller alemanya per la CDU i doctora en física. De jove va fer recerca en química quàntica.
  • Brian May, guitarrista de Queen i astrofísic. Va començar la seva tesi doctoral a l'Imperial College, a Londres, a principis dels anys 70 i la va acabar l'octubre de l'any passat.
  • Miguel Boyer, llicenciat en física, ex ministre i marit d'Isabel Preysler.
  • David Jou, catedràtic de física de la matèria condensada per la Universitat Autònoma de Barcelona i poeta. Autor d'una quinzena de títols de poesia i assaig.
  • Alejo Vidal-Quadras, catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident del parlament europeu i membre de l'ala dura del PP.
  • Bobby Henderson, estudiant de física i creador de l'Església del Spaghetti Volador (algun dia potser en parlo).
  • Juan Tamariz, mag. Va estudiar fins a quart de física, moment en què es va adonar que el seu vertader interés estava en el cinema.
  • Douglas Hofstadter, acadèmic nordamericà que estudia la natura de la consciència, el pensament i la inteligència artificial, conegut per ser autor del llibre Gödel, Escher, Bach (en parlaré en algun moment en aquest blog) Doctor en física per la Universitat d'Oregon.
Gràcies a l'Enric, la Isabel i el David per donar-me més idees. Segur que encara hi ha més exemples...