Paradoxa de la productivitat, o com els ordinadors (potser) no ens treuen feina

En economia, la productivitat és la relació entre el valor d'allò produït i els mitjans emprats per produir-lo (tals com ma d'obra, materials, energia, etc).

D'ençà la revolució industrial, hi ha hagut tota una sèrie de millores en la productivitat, degudes a, per exemple, canvi de la força humana o animal per maquinària, aparició del ferrocarril, generalització de l'electrificació, introducció nous processos productius, etc. La popularització de cadascuna d'aquestes tecnologies ha comportat un salt en la productivitat. En principi, una major productivitat permet (o hauria de permetre) un augment de la qualitat de vida i una disminució de la jornada laboral.

Tanmateix, s'ha observat que des de mitjans dels anys 70 fins a mitjans dels anys 90 les millores de productivitat han estat molt petites, molt menors que les que va haver-hi des de la revolució industrial fins a desprès de la segona guerra mundial, tot i que aquesta època coincideix amb la popularització i implantació massiva dels ordinadors. Malgrat que els ordinadors han augmentat en aquest període la seva potència de càlcul exponencialment, seguint la llei de Moore, les millores de la productivitat han estat molt escasses. Aquest fenomen es va anomenar "paradoxa de la productivitat" en un article publicat l'any 1993 per Erik Brynjolfsson.

Com serà la Barcelona del 2000? [ampliat]

El dimecres 28 de setembre de 1966 la Vanguardia va publicar un suplement especial a color, coincidint amb les festes de la Mercè, fent previsions sobre la Barcelona de l'any 2000. Van encertar? Analitzem-ho.

Demografia

• Predicció: L'esperança de vida passarà de 69 a 75 anys. Només es podrà anar més enllà si s'aconsegueixen millores molt significatives en la lluita contra el càncer i les malalties cardiovasculars
  Realitat: L'esperança de vida era de 79 anys l'any 2000.

• Predicció: La població de la ciutat de Barcelona oscil·larà entre 2,5 i 3 milions de persones, i l'àrea metropolitana constarà d'uns 6 milions de persones.
  Realitat: La ciutat de Barcelona tenia 1,5 milions de persones, i l'àrea metropolitana constava d'entre 3 i 5 milions de persones (segons com es consideri). El creixement demogràfic ha estat menor de l'esperat, per tant.
  

• Predicció: La població s'envellirà. Tan sols hi haurà entre un 22 i un 27% de nens menors de 14 anys i en canvi hi haurà més d'un 15% d'"ancians" de més de 65 anys.
  Realitat: L'envelliment de la població ha estat més important del previst. L'any 2000 hi havia un 12% de menors de 14 anys i un 21% de majors de 65.

Infraestructures i transports

• Predicció: La xarxa de metro, molt ampliada, arribarà fins a l'aeroport. Potser Barcelona es dotarà d'un sistema complementari de monorails suspesos.
  Realitat: El metro no arriba a l'aeroport, i no hem vist cap monorail.
  

• Predicció: La xarxa de trens serà d'importància cabdal. El tren del Maresme es desplaçarà cap a l'interior, es soterraràn moltes vies, i s'implementaran noves línies de tren seguint els cursos del Besòs i el Llobregat (les conques d'aquests rius es cobriran per raons de salut pública).
  Realitat: El tren del Maresme s'ha quedat on era, i ni rastre de les noves línies de tren.

• Predicció: L'aeroport del Prat, amb les seves dues pistes, arribarà fins als 2 milions de passatgers l'any. El sistema aeroportuari format pels aeroports del Prat, Girona i Reus quedarà petit, i serà necessàri un nou aeroport metropolità internacional, destí del tràfic aeri intercontinental, format en part per avions supersònics.
  Realitat: L'aeroport del Prat va rebre 20 milions de passatgers l'any 2000. Amb l'ampliació de la tercera pista, l'any 2008 va rebre uns 30 milions de passatgers. Cap nou aeroport.

• Predicció: L'aigua del Ter (que encara estava per arribar l'any 68) serà insuficient per abastir l'àrea metropolitana. Caldrà portar aigua de l'Ebre, que "va a parar inútilment al mar".
  Realitat: L'aigua del Ter es va demostrar insuficient uns anys després del 2000... Si l'aigua de l'Ebre va a parar inútilment al mar ja és més discutible des de la perspectiva actual.
  

Economia

• Predicció: El PIB de l'àrea metropolitana de Barcelona rondarà el bilió de pessetes (uns 6.000 milions d'euros).
  Realitat: La contribució de l'àrea metropolitana al PIB espanyol era de l'ordre dels 100.000 milions d'euros, és a dir, uns quinze bilions de pessetes.

• Predicció: El salari mitjà s'acostarà als 3000 dòlars mensuals.
  Realitat: L'any 2000 el salari mitjà rondava més aviat els 1000 dòlars mensuals.
  

• Predicció: Augment notable del sector serveis: només el 46% de les persones treballaran al sector secundari, i en canvi el 53% treballaran al sector terciari. (L'any 1968 la proporció era 57-40).
  Realitat: L'augment del sector serveis ha estat molt major del previst: l'any 2000 el 36% de les persones treballaven al sector secundari (incloent construcció) i el 58% al sector terciari.

Aquest post substitueix i amplia l'entrada del passat divendres.

Miscel·lània

De tot una mica amb una mica de retard:

• Ja s'han atorgat els premis igNobel d'enguany.
• Continuació complementària de la entrada del passat dijous: Depth.
• Va sortir l'altre dia a conversa: la organització jeràrquica de les empreses, en les que el treballador té un cap de grup, i el cap de grup té un cap de secció, i el cap de secció té un cap de departament, i el cap de departament té un cap d'àrea, i així ad infinitum, no és necessàriament la millor.
• Per afegir a la llista: Rescat: 500 gigaeuros. Ostatge: economia EUA. Segrestador: sistema bancari dels EUA.
  

Molts diners

En gigaeuros (milers de milions de d'euros o 10⁹ €)

• PIB Libèria: 0,5
• Cost un bombarder B-2: 0,5 - 1,5
• PIB Somàlia: 1,5
• Cost total LHC: 3,2 - 6,4
• Cost previst construcció L9 metro: 5,6
• Fortuna Bill Gates: 32
• Pressupost Generalitat de Catalunya 2008: 35
• Cost total Estació Espacial Internacional: > 70
• Cost total programa Apollo (viatges a la Lluna): 95 (inflació corregida) 
• PIB Argentina: 180
• Pressupost anual defensa EUA (2007): 300
• Deutes totals Lehman Brothers: 430
• PIB Espanya: 1000
• Cost total estimat guerra Irak: 700 - 2100
• Cost estimat canvi climàtic: 4600
• PIB del món: 38000

El PIB (producte interior brut) és el valor total dels béns i serveis que ha produit una economia durant un any. 

He trobat totes les dades cercant a Internet. Hauria d'haver posat les referències, però m'ha fet mandra...

La Regla del 80/20

Principi Universal del Funcionament de Totes les Coses: el 80% de les conseqüències prové del 20% de les causes. Principi molt estimat pels nostres amics del bussiness, també s'anomena Principi de Pareto o Regla del 80/20:

• El 80% dels beneficis d'una empresa provenen del 20% de clients.
• El 80% de la nostra feina útil prové del treball que fem el 20% del nostre temps.
• El 80% de la feina la fan el 20% de les persones.
• El 80% de la riquesa està en mans del 20% de les persones.
  

Més info aquí i aquí.

Privatizar los beneficios y socializar las pérdidas

Lección de capitalismo "sui generis":

En época de vacas gordas y de beneficios extraordinarios para las constructoras, el mercado de la vivienda debe ser libre:

Las constructoras piden al PSOE que no intervenga en el mercado de la vivienda

El Mundo - marzo de 2004

En época de vacas flacas y pérdidas para las constructoras, papá estado debe ayudar al mercado:

Constructoras y promotoras piden ayuda al Gobierno

El Correo Digital - julio de 2008

¿No sería un buen momento para aumentar los impuestos sobre el petróleo?

¿Por qué los impuestos especiales sobre la gasolina, el tabaco, los automóbiles...?

En economía, una externalidad es un impacto, positivo o negativo, de una transacción económica sobre una tercera persona. Por ejemplo:

• Externalidad positiva: Si un vecino planta un pequeño jardín en la entrada de su casa, los otros vecinos se verán beneficiados, ya que mejorará la estética del lugar, e incluso el valor de sus propiedades puede aumentar.

• Externalidad negativa. Si el mismo vecino en cambio decide poner un almacén de chatarra y basuras en la entrada, los otros vecinos se verán claramente perjudicados.

Hay varias formas posibles de tratar con las externalidades, entre ellas:

• Prohibiciones y obligaciones. El ayuntamiento puede decidir que no es legal instalar almacenes de chatarra y basuras en la entrada de las casas.
• Compensaciones entre particulares. El vecino que instala un almacén de chatarra puede compensar a sus vecinos con un tanto por las molestias causadas.
  
• Impuestos y subvenciones. El ayuntamiento puede dar una subvención para la instalacion de jardines en la entrada de las casas.

Muchas externalidades negativas se graban en la práctica con impuestos:

• La gasolina contamina, y además aumenta la dependencia de la economía sobre los paises productores de petróleo. De aquí el impuesto especial de la gasolina.
• El tabaco perjudica la salud de los no fumadores, y además aumenta los gastos en sanidad pública. De aquí los impuestos especiales del tabaco.
• Los coches contaminan, y además obligan a construir carreteras e infraestructuras para que puedan circular. De aquí el impuesto especial.

Teniendo en cuenta que

• el cambio climático es ya una realidad, y por tanto el consumo de petróleo es cada vez más nocivo,
  
• los precios del petróleo no dejan de subir (excepto por fluctuaciones especulativas, no es previsible que bajen a largo plazo dado que nos acercamos al peak oil) y por tanto cada vez la economía se ve más perjudicada por la dependencia externa de los países productores,

¿no sería un buen momento para aumentar los impuestos del petróleo, asumir la crisis inevitable, y favorecer la reestructuración del la economía?

(Crisis, del latín crisis, a su vez del griego κρίσις, es una coyuntura de cambios en cualquier aspecto de una realidad organizada pero inestable, sujeta a evolución.)