- CNN+ sustituida por Gran Hermano 24 horas. (Diario de Sevilla)
- Fabra, 'inocente' en el día de los inocentes (El Mundo).
- El FBI teme a Barbie (El País).
- El Rey Melchor destituido dos veces: una por denuncia sexual, y otra por estar imputado (La Vanguardia).
- Estudian el ADN de la diáspora vasca en América (Diario Vasco).
- La administración rusa apostará por Linux (ITespresso).
- El tabaco, a 4 euros y a fumar a la calle (Faro de Vigo).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris did you know?. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris did you know?. Mostrar tots els missatges
dimarts, 28 de desembre del 2010
Podrían ser inocentadas
Selección de notícias aparecidas hoy en diversos medios de comunicación que podrían ser inocentadas... pero que no lo son:
Etiquetes:
actualitat,
castellano,
com és el món,
did you know?,
pren-t'ho seriosament
dissabte, 29 de maig del 2010
Els cultes cargo
Durant la segona guerra mundial va haver-hi un gran desplegament de tropes, bases militars i aviació a les illes del sudoest Pacífic, tant per part de l'exercit americà com de l'exercit japonès, amb la consegüent arribada de provisions i carregament militar. Els habitants d'aquestes illes van observar amb gran interès aquest desplegament tecnològic, per a ells inusitat. Quan la guerra va acabar, el desplegament de tropes va acabar, les bases militars van tancar i el flux de provisions es va acabar.
En un intent d'atreure l'arribada de provisions, alguns habitants d'aquestes illes van començar a fer pràctiques rituals com ara construir imitacions de pistes d'aterratge, avions de joguina i a imitar les pràctiques militars que havien observat en el personal militar.
En un intent d'atreure l'arribada de provisions, alguns habitants d'aquestes illes van començar a fer pràctiques rituals com ara construir imitacions de pistes d'aterratge, avions de joguina i a imitar les pràctiques militars que havien observat en el personal militar.
Etiquetes:
com és el món,
did you know?
divendres, 7 de maig del 2010
Fem 2 anys
El passat dia 1 d'aquest mes va fer dos anys de la primera publicació d'aquest blog. Per celebrar-ho, renovem el disseny, respectant la gama de colors original. En tot aquest temps hem publicat 138 entrades, amb més ritme al principi, darrerament una mica més espaiades. Destaquem-ne algunes:
- El començament: La subida al Monte Carmelo
- ¿Sabíeu que el pa és un aliment altament perillòs...
- ...i que 1729 és un nombre especial...
- ...i que a Corea els ventiladors maten?
- Estudis científics demostren que fa dos anys que tenim el blog.
- Passeu, passeu, tenim lloc per a tots.
- Gran hermano dobleplusbueno.
- Les eleccions ens van donar el nostre minut de glòria a meneame...
- ...i el cafè també, i ara molta gent ens busca cercant càpsules per a la cafetera.
- El remei universal a tots els mals.
- Gran, gran, gran... i més gran gran gran.
- Disfrutem dels plaers dels sentits...
- ...i dels plaers de l'ànima.
dimecres, 14 d’abril del 2010
Wittgenstein
Después de haber escrito su Tractatus cuando era soldado en la Primera Guerra Mundial, Wittgenstein consideró que había resuelto todos los problemas de la filosofía y que ya no podía ir más lejos en la materia. Se colocó de maestro en una escuela de un pueblo perdido en las montañas de Austria, pero resultó que no tenía cualidades para el puesto. Severo, malhumorado, violento incluso, regañaba contínuamente a los niños y les pegaba cuando no se sabían la lección. No los cachetes de rigor, sino puñetazos en la cabeza y en la cara, palizas impulsadas por la cólera, que acabaron causando graves traumas a una serie de chicos. Corrió la voz sobre aquella indignante conducta y Wittgenstein se vio obligado a renunciar a su puesto.
Pasaron los años, al menos veinte, si no me equivoco, y para entonces Wittgenstein vivía en Cambridge, dedicado de nuevo a la filosofía y convertido ya en un personaje famoso y respetado. Por motivos que ya he olvidado, atravesó una crisis espiritual y sufrió un desequilibrio nervioso. Cuando empezó a recuperarse, decidió que el único modo de recobrar su salud consistía en voler al pasado y pedir humildes disculpas a cada persona a la que hubiera ofendido o perjudicado. Quería purgar la culpa que le corroía las entrañas, limpiar su conciencia y empezar de nuevo. Como es lógico, ese camino le condujo de nuevo al pequeño pueblo de montaña en Austria. Todos sus antiguos alumnos eran ya adultos, hombres y mujeres de veinticinco a treinta años, pero el tiempo no había atenuado el recuerdo del violento maestro. Uno por uno, Wittgenstein llamó a su puerta y les pidió perdón por su intolerable crueldad de dos décadas atrás. En ocasiones, llegó literalmente a hincarse de rodillas y suplicar, implorando la absolución de los pecados que había cometido.
Cabría imaginar que una persona que se viera ante tales muestras de sincero arrepentimiento sentiría compasión por el doliente peregrino y acabaría transigiendo, pero de todos los antiguos alumnos de Wittgenstein, ni uno solo estuvo dispuesto a perdonarlo. El dolor que había causado era demasiado profundo, y su odio hacia el maestro trascendía toda posibilidad de gracia.
Brooklyn Follies
Etiquetes:
did you know?,
gent que en sap,
val la pena
dijous, 18 de març del 2010
¿Cómo medir la altura de un edificio con un barómetro?
La história es bien conocida y antigua, pero si no la habéis leído nunca vale la pena...
Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un problema de física, pese a que éste afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada. Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y yo fui elegido.
Leí la pregunta del examen y decía:
— Demuestre cómo es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro.
Etiquetes:
castellano,
ciència,
did you know?,
física
dimarts, 26 de gener del 2010
Le Rayon Vert (El Rayo Verde)
Hace poco nos ha abandonado el director de cine francés Éric Rohmer. Para los que no conozcáis su filmografía, una película típica de Rohmer nos explica las vacaciones de una pareja joven universitaria en algún pueblo de la costa, y consiste en largas escenas de diálogo, unas veces sobre las relaciones entre personas, otras veces sobre el estado del mar o sobre la elección del restaurante para la cena. Rohmer tiene la virtud de acercarnos personajes creíbles que tienen problemas cotidianos, aparentemente banales, pero con un transfondo importante.
Le Rayon Vert (El Rayo Verde) es una película rodada el año 1986 en 16 mm. Los actores siguen un guión laxo, e improvisan el diálogo sobre la marcha. La protagonista se ha quedado sola de cara a las vacaciones. Os dejo con un fragmento:
Ya que estamos, el rayo verde es un fenómeno óptico que se puede producir un día muy claro, y que consiste en que justo después de la puesta del sol aparece una mancha verde en el cielo. La explicación del fenómeno tiene que ver con la curvatura de los rayos del sol cuando atraviesan las diferentes capas de la atmósfera.
Por cierto, si queréis saber por qué la película se llama así la tendréis que ver :-)
Le Rayon Vert (El Rayo Verde) es una película rodada el año 1986 en 16 mm. Los actores siguen un guión laxo, e improvisan el diálogo sobre la marcha. La protagonista se ha quedado sola de cara a las vacaciones. Os dejo con un fragmento:
Ya que estamos, el rayo verde es un fenómeno óptico que se puede producir un día muy claro, y que consiste en que justo después de la puesta del sol aparece una mancha verde en el cielo. La explicación del fenómeno tiene que ver con la curvatura de los rayos del sol cuando atraviesan las diferentes capas de la atmósfera.
Por cierto, si queréis saber por qué la película se llama así la tendréis que ver :-)
Etiquetes:
castellano,
cine,
did you know?,
física,
français,
gent que en sap,
petits plaisirs,
val la pena
divendres, 20 de novembre del 2009
Esports extrems
Després d'unes setmanes d'absència, recuperem aquest blog amb uns quants esports reals:
- Chess boxing, un esport que combina la boxa i els escacs. Es fan alternativament 11 rounds, 6 d'escacs (de 4 minuts cadascun), i 5 de boxa (de 3 minuts cadascun). Guanya el contrinctant que fa escac mat o bé el que deixa KO al seu oponent.
- Extreme ironing, esport extrem consistent en portar una taula de planxar a un lloc remot i planxar una camisa. El planxat extrem combina el risc d'un esport d'aventura amb la satisfacció d'una camisa ben planxada.
- Rabbit jumping. Hípica amb conills.
- Pedra, paper, tisores. Existeix la Lliga americana de pedra, paper, tisores.
Etiquetes:
did you know?,
sense ganes de treballar
dijous, 1 d’octubre del 2009
L'atac de riure de Tanganika
L'any 1962 es va produir un atac de riure massiu a prop del poble de Kashasha a la costa oest del Llac Victòria, a Tanzània. Segons sembla, l'atac de riure va començar a una escola del poble; els nens van transmetre el riure als seus pares, i aquests a les poblacions veïnes.
No està clar si el riure era continu, o si el riure sorgia quan grups de gent es trobaven espontàniament. Juntament amb el riure, la gent va patir dolor, problemes de respiració i plor.
Entre sis i divuit mesos després que comencés, l'epidèmia de riure es va acabar.
Més informació en anglès a la Wikipedia.
No està clar si el riure era continu, o si el riure sorgia quan grups de gent es trobaven espontàniament. Juntament amb el riure, la gent va patir dolor, problemes de respiració i plor.
Entre sis i divuit mesos després que comencés, l'epidèmia de riure es va acabar.
Més informació en anglès a la Wikipedia.
Etiquetes:
com és el món,
did you know?
dijous, 14 de maig del 2009
Per què un violí sona diferent que un piano?
Toquem un La en un piano i un La en un violí. Els dos sons són molt diferents, però tanmateix els percebem tots dos com "la mateixa nota". Què tenen en comú (i de diferent) el so d'un piano i un so d'un violí?
Per començar visualitzem, en grans trets, la forma d'ona d'un La de violí (a dalt) i d'un La de piano (a baix):
Una primera diferència és que el La de violí és una nota sostinguda, i en canvi el La de piano és una nota polsant, que decau en el temps. Fem ara un zoom de la forma d'ona:
Veiem que ambdós formes d'ona són gairebé periòdiques (és una de les coses que distingeix la música del so). El període de les dues formes d'ona és el mateix, però en canvi la forma de l'ona és diferent en cada cas.
Cada ona està de fet composada per la suma de moltes ones de freqüència diferent. Vegem-ho en una representació espectral. Primer per al violí:
L'espectre del violí té un primer pic centrat als 440 Hz (l'anomenat La440), i desprès tenim tots els harmònics, a 440 * 2 = 880 Hz (el La de la octava superior), a 440 * 3 = 1320 Hz, a 440 * 4 = 1760 Hz, etc.
Comparem-ho amb el piano:
El piano té exactament pics en les mateixes posicions: 440 Hz, 880 Hz, 1320 Hz, 1760 Hz, etc. Fixem-nos però que l'alçada relativa de cada pic és diferent en el cas del violí i en el cas del piano. Allò que distingeix el piano del violí és la forma exacta, i, sobretot, l'alçada relativa de cada pic.
En resum: dues notes iguals, tocades en dos instruments diferents, emetran ones sonores d'igual període però de diferent forma. En unes altres paraules, dues notes iguals contenen els mateixos harmònics, però en proporcions diferents. La propietat de distingir el contingut harmònic del so és el que s'anomena el timbre musical, i és una propietat única de l'oïda.
(Per ser exactes, en el timbre musical també intervenen, a banda del contingut d'harmònics, altres paràmetres com ara la manera en que el so decau en el temps).
Per començar visualitzem, en grans trets, la forma d'ona d'un La de violí (a dalt) i d'un La de piano (a baix):
Una primera diferència és que el La de violí és una nota sostinguda, i en canvi el La de piano és una nota polsant, que decau en el temps. Fem ara un zoom de la forma d'ona:
Veiem que ambdós formes d'ona són gairebé periòdiques (és una de les coses que distingeix la música del so). El període de les dues formes d'ona és el mateix, però en canvi la forma de l'ona és diferent en cada cas.
Cada ona està de fet composada per la suma de moltes ones de freqüència diferent. Vegem-ho en una representació espectral. Primer per al violí:
L'espectre del violí té un primer pic centrat als 440 Hz (l'anomenat La440), i desprès tenim tots els harmònics, a 440 * 2 = 880 Hz (el La de la octava superior), a 440 * 3 = 1320 Hz, a 440 * 4 = 1760 Hz, etc.
Comparem-ho amb el piano:
El piano té exactament pics en les mateixes posicions: 440 Hz, 880 Hz, 1320 Hz, 1760 Hz, etc. Fixem-nos però que l'alçada relativa de cada pic és diferent en el cas del violí i en el cas del piano. Allò que distingeix el piano del violí és la forma exacta, i, sobretot, l'alçada relativa de cada pic.
En resum: dues notes iguals, tocades en dos instruments diferents, emetran ones sonores d'igual període però de diferent forma. En unes altres paraules, dues notes iguals contenen els mateixos harmònics, però en proporcions diferents. La propietat de distingir el contingut harmònic del so és el que s'anomena el timbre musical, i és una propietat única de l'oïda.
(Per ser exactes, en el timbre musical també intervenen, a banda del contingut d'harmònics, altres paràmetres com ara la manera en que el so decau en el temps).
Etiquetes:
did you know?,
física,
música
dimarts, 28 d’abril del 2009
En Corea los ventiladores matan
En Corea del Sur corre una leyenda urbana, ampliamente extendida, que dice que un ventilador, si se deja en funcionamiento en una habitación cerrada durante la noche, puede producir la muerte de los que están durmiendo dentro de la habitación.
Las causas de la muerte no están claras en la leyenda: asfixia (¿el ventilador se traga todo el aire? ¿se crea un "vórtice" que expulsa todo el oxígeno?), envenenamiento (¿por el dióxido de carbono producido por el ventilador?) o hipotermia (¿demasiado frío por el ventilador?). Ninguna de las explicaciones es clara ni tiene base científica razonable.
Lo cierto es que cada año los periódicos registran varias muertes por ventilador (curiosamente siempre coreanos; los extranjeros parecen inmunes a este efecto). Todos los ventiladores en Corea están dotados de un temporizador como dispositivo salvavidas. Incluso el gobierno recomienda no utilizar el ventilador por la noche.
Más información: Wikipedia (en).
Las causas de la muerte no están claras en la leyenda: asfixia (¿el ventilador se traga todo el aire? ¿se crea un "vórtice" que expulsa todo el oxígeno?), envenenamiento (¿por el dióxido de carbono producido por el ventilador?) o hipotermia (¿demasiado frío por el ventilador?). Ninguna de las explicaciones es clara ni tiene base científica razonable.
Lo cierto es que cada año los periódicos registran varias muertes por ventilador (curiosamente siempre coreanos; los extranjeros parecen inmunes a este efecto). Todos los ventiladores en Corea están dotados de un temporizador como dispositivo salvavidas. Incluso el gobierno recomienda no utilizar el ventilador por la noche.
Más información: Wikipedia (en).
Etiquetes:
castellano,
com és el món,
did you know?
dijous, 20 de novembre del 2008
Loving vs. Virginia
En el año 1959 la policía entró en casa de Mildred Loving y Richard Perry, en el estado de Virginia (EEUU), y los encontró durmiendo juntos. En realidad, la policía tenía la esperanza de encontrarlos en pleno acto sexual. En su defensa, Mildred y Richard mostraron a la policía su certificado de matrimonio. En lugar de actuar como un eximente, este certificado constituyó la prueba que la policía estaba buscando. Mildred era negra, y Richard blanco, y habían violado la ley de Virginia, que penaba los matrimonios interraciales. Fueron juzgados y condenados a un año de prisión cada uno. El juez, en su sentencia, argumentó:
Mildred y Richard apelaron, llegando hasta a Corte Suprema de los Estados Unidos, que determinó en 1967 que las leyes contrarias a los matrimonios interraciales eran anticonstitucionales por no garantizar la igualdad de derechos. El estado de Virginia había argumentado en su defensa que las leyes imponían igual pena tanto a negros como a blancos.
Más información en castellano y en inglés.
Dios creó a las razas blanca, negra, amarilla, malaya y roja, y las puso en continentes separados. El hecho que Él separara las razas prueba que su intención no era que éstas se mezclaran.
Mildred y Richard apelaron, llegando hasta a Corte Suprema de los Estados Unidos, que determinó en 1967 que las leyes contrarias a los matrimonios interraciales eran anticonstitucionales por no garantizar la igualdad de derechos. El estado de Virginia había argumentado en su defensa que las leyes imponían igual pena tanto a negros como a blancos.
Más información en castellano y en inglés.
Etiquetes:
castellano,
com a les pelis,
com és el món,
did you know?,
història
dijous, 13 de novembre del 2008
Trivia
Sabíeu que...
- ... 0,999999... és exactament igual a 1? (vegeu també aquest post)
- ... Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch és un poble de l'illa d'Anglesey, Gal·les?
- ... la síndrome de la ma estranya és un desordre mental estrany en el qual una de les dues mans de la persona que la pateix sembla adquirir vida pròpia?
- ... l'any 1994 el laboratori Wright, a Ohio, va proposar la possibilitat de fabricar una bomba gay, una bomba composta d'un afrodisíac molt fort que induís comportaments homosexuals en la tropa enemiga?
- ... un mico prement tecles a l'atzar en un ordinador acabarà per escriure les obres completes de William Shakespeare?
- ... hi ha un incendi als Estats Units que fa 46 anys que dura?
Etiquetes:
did you know?
dijous, 9 d’octubre del 2008
So "3D"
Necessiteu fer servir auriculars:
El comentari, d'aquí uns quants dies :-)
El comentari, d'aquí uns quants dies :-)
Etiquetes:
did you know?,
pot servir d'alguna cosa
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Miscel·lània
De tot una mica amb una mica de retard:
- Ja s'han atorgat els premis igNobel d'enguany.
- Continuació complementària de la entrada del passat dijous: Depth.
- Va sortir l'altre dia a conversa: la organització jeràrquica de les empreses, en les que el treballador té un cap de grup, i el cap de grup té un cap de secció, i el cap de secció té un cap de departament, i el cap de departament té un cap d'àrea, i així ad infinitum, no és necessàriament la millor.
- Per afegir a la llista: Rescat: 500 gigaeuros. Ostatge: economia EUA. Segrestador: sistema bancari dels EUA.
Etiquetes:
ciència,
did you know?,
economia,
física
dijous, 18 de setembre del 2008
Molts diners
En gigaeuros (milers de milions de d'euros o 109 €)
- PIB Libèria: 0,5
- Cost un bombarder B-2: 0,5 - 1,5
- PIB Somàlia: 1,5
- Cost total LHC: 3,2 - 6,4
- Cost previst construcció L9 metro: 5,6
- Fortuna Bill Gates: 32
- Pressupost Generalitat de Catalunya 2008: 35
- Cost total Estació Espacial Internacional: > 70
- Cost total programa Apollo (viatges a la Lluna): 95 (inflació corregida)
- PIB Argentina: 180
- Pressupost anual defensa EUA (2007): 300
- Deutes totals Lehman Brothers: 430
- PIB Espanya: 1000
- Cost total estimat guerra Irak: 700 - 2100
- Cost estimat canvi climàtic: 4600
- PIB del món: 38000
El PIB (producte interior brut) és el valor total dels béns i serveis que ha produit una economia durant un any.
He trobat totes les dades cercant a Internet. Hauria d'haver posat les referències, però m'ha fet mandra...
Etiquetes:
com és el món,
did you know?,
economia
dijous, 29 de maig del 2008
Meneame selection
Avui no tinc gaire temps, així que em limito a deixar-vos amb tres enllaços:
¡Que Google no es Internet!
Spanish Classic Horters
20 cosas que no sabes sobre Google
¡Que Google no es Internet!
Spanish Classic Horters
20 cosas que no sabes sobre Google
Etiquetes:
did you know?,
sense ganes de treballar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



