- El començament: La subida al Monte Carmelo
- ¿Sabíeu que el pa és un aliment altament perillòs...
- ...i que 1729 és un nombre especial...
- ...i que a Corea els ventiladors maten?
- Estudis científics demostren que fa dos anys que tenim el blog.
- Passeu, passeu, tenim lloc per a tots.
- Gran hermano dobleplusbueno.
- Les eleccions ens van donar el nostre minut de glòria a meneame...
- ...i el cafè també, i ara molta gent ens busca cercant càpsules per a la cafetera.
- El remei universal a tots els mals.
- Gran, gran, gran... i més gran gran gran.
- Disfrutem dels plaers dels sentits...
- ...i dels plaers de l'ànima.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris yo y mi circunstancia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris yo y mi circunstancia. Mostrar tots els missatges
divendres, 7 de maig del 2010
Fem 2 anys
El passat dia 1 d'aquest mes va fer dos anys de la primera publicació d'aquest blog. Per celebrar-ho, renovem el disseny, respectant la gama de colors original. En tot aquest temps hem publicat 138 entrades, amb més ritme al principi, darrerament una mica més espaiades. Destaquem-ne algunes:
dijous, 16 de juliol del 2009
dijous, 23 d’octubre del 2008
Temps
¿Qué es, pues el tiempo? Si nadie me lo pregunta, lo sé; si quiero explicarlo a quien me lo pide, no lo sé.
Agustín de Hipona
El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo es un río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego.
Jorge Luís Borges, Nueva Refutación del Tiempo
Hay un tiempo para todo y un tiempo para cada cosa bajo el sol:
Un tiempo par nacer y un tiempo para morir,
un tiempo para plantar y un tiempo para arrancar lo plantado;
un tiempo para matar y un tiempo para curar,
un tiempo para demoler y un tiempo para edificar;
un tiempo para llorar y un tiempo para reir,
un tiempo para lamentarse y un tiempo para bailar;
un tiempo para arrojar piedras y un tiempo para recogerlas,
un tiempo para abrazarse y un tiempo para separarse;
un tiempo para buscar y un tiempo para perder,
un tiempo para guardar y un tiempo para tirar;
un tiempo para rasgar y un tiempo para coser,
un tiempo para callar y un tiempo para hablar;
un tiempo para amar y un tiempo para odiar,
un tiempo de guerra y un tiempo de paz.
Eclesiastes 3, 1-8
El pasado ya no es y el futuro no es todavía.
Agustín de Hipona
Me interesa el futuro porque es el sitio donde voy a pasar el resto de mi vida.
Woody Allen
¿Por qué debería preocuparme por la posteridad? ¿Qué ha hecho la posteridad por mí?
Groucho Marx
La gente joven está convencida de que posee la verdad. Desgraciadamente, cuando logran imponerla ya ni son jóvenes ni es verdad.
Jaume Perich
Gràcies a tots!
dijous, 17 de juliol del 2008
El Joan, un zombie filosòfic
El Joan és un zombie filosòfic, però no ho diries pas. Metre setanta-set, prim, cabell castany clar, rialler, fa tres mesos que surt amb una companya de feina. És igualet que nosaltres. Més ben dit, sembla que sigui com nosaltres, perquè en realitat el Joan és molt diferent.
Ara a l'estiu, el Joan no pot dormir per les nits, està tot el dia suant, es mareja sovint. Ho passa malament amb la calor. Bé, de fet és un dir, perquè el Joan no es capaç de sentir ni fred ni calor.
L'altre dia es va fer un tall al dit pelant una ceba, i va fer un crit instintiu de dolor. Però ningú va notar aquell dolor, perquè el Joan no és capaç de percebre dolor.
— Aquesta mel sí que és bona! — va dir quan la seva tieta li donava a tastar tota orgullosa la mel que li havia comprat a la granja. Però en realitat el Joan no experimentava cap gust, ni bo, ni dolent.
Només fa tres mesos que surten junts, d'ençà el sopar d'aniversari de l'empresa, però el Joan n'està molt de la Mireia. Últimament estan sempre junts, i ell no para de trucar-la a la feina de seguida que pot. Realment quan parla amb ella se li posa un somriure d'orella a orella. Però el Joan no està enamorat de la Mireia, perquè el Joan no pot sentir ni amor ni odi.
Ara a l'estiu, el Joan no pot dormir per les nits, està tot el dia suant, es mareja sovint. Ho passa malament amb la calor. Bé, de fet és un dir, perquè el Joan no es capaç de sentir ni fred ni calor.
L'altre dia es va fer un tall al dit pelant una ceba, i va fer un crit instintiu de dolor. Però ningú va notar aquell dolor, perquè el Joan no és capaç de percebre dolor.
— Aquesta mel sí que és bona! — va dir quan la seva tieta li donava a tastar tota orgullosa la mel que li havia comprat a la granja. Però en realitat el Joan no experimentava cap gust, ni bo, ni dolent.
Només fa tres mesos que surten junts, d'ençà el sopar d'aniversari de l'empresa, però el Joan n'està molt de la Mireia. Últimament estan sempre junts, i ell no para de trucar-la a la feina de seguida que pot. Realment quan parla amb ella se li posa un somriure d'orella a orella. Però el Joan no està enamorat de la Mireia, perquè el Joan no pot sentir ni amor ni odi.
divendres, 4 de juliol del 2008
La doble vida
Avui pensava que tot allò que ens passa ho vivim de fet dues vegades: l'una, mentre està passant; l'altra, mentre ho estem recordant.
Bona nit.
Bona nit.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)