Idees i contraidees express

Diverses vegades m'he trobat amb que hi ha una idea, un enllaç o simplement una tonteria que m'agradaria compartir amb vosaltres, però que no donen prou de si per a una entrada completa. És per això que afegeixo a aquest blog una secció de "microblogging", que trobareu a la columna dreta.

A diferència de les entrades normals, que continuaran com sempre actualitzant-se els dijous i els diumenges, les microentrades no tenen cap regularitat establerta.

Tècnicament, he optat per indenti.ca perquè, a diferència de twitter, identi.ca està basat en programari lliure i en estàndards oberts. I a més a més és un servei molt nou que sembla que està creixent amb molta força.

Loving vs. Virginia

En el año 1959 la policía entró en casa de Mildred Loving y Richard Perry, en el estado de Virginia (EEUU), y los encontró durmiendo juntos. En realidad, la policía tenía la esperanza de encontrarlos en pleno acto sexual. En su defensa, Mildred y Richard mostraron a la policía su certificado de matrimonio. En lugar de actuar como un eximente, este certificado constituyó la prueba que la policía estaba buscando. Mildred era negra, y Richard blanco, y habían violado la ley de Virginia, que penaba los matrimonios interraciales. Fueron juzgados y condenados a un año de prisión cada uno. El juez, en su sentencia, argumentó:

Dios creó a las razas blanca, negra, amarilla, malaya y roja, y las puso en continentes separados. El hecho que Él separara las razas prueba que su intención no era que éstas se mezclaran.

Mildred y Richard apelaron, llegando hasta a Corte Suprema de los Estados Unidos, que determinó en 1967 que las leyes contrarias a los matrimonios interraciales eran anticonstitucionales por no garantizar la igualdad de derechos. El estado de Virginia había argumentado en su defensa que las leyes imponían igual pena tanto a negros como a blancos.

Más información en castellano y en inglés.

El Gran Hotel de Hilbert

Hilbert decideix aprofitar la crisi immobiliària per comprar uns terrenys a bon preu en la Zona Franca i instal·lar-hi un hotel de quatre estrelles, que anomena —un tant pomposament— el Gran Hotel. Com que les perspectives de creixement turístic de Barcelona són excel·lents malgrat la crisi, no vol quedar-se curt i, ande o no ande, caballo grande, decideix construir un hotel d'infinites habitacions.

Arran de l'afluència massiva d'americans que han vist la darrera la pel·lícula de Woody Allen, i arran també de la International Conference on Catalan Neuroimaging, el Gran Hotel ha penjat el cartell de complet aquest cap de setmana, igual que la majoria dels altres hotels, malgrat els preus un tant elevats i la qualitat que ens atreviriem de qualificar com a senzillament acceptable.

Avui diumenge ha arribat una parella de madrilenys despistats, ja és el cinquè hotel al que van, joder, qué putada este congreso de imágenes catalanas. L'Hotel és ple, però Hilbert no té cap dificultat per allotjar-los en una habitació. Com s'ho fa?

[La solució als comentaris.]

Trivia

Sabíeu que...

• ... 0,999999... és exactament igual a 1? (vegeu també aquest post)
  
• ... Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch és un poble de l'illa d'Anglesey, Gal·les?
• ... la síndrome de la ma estranya és un desordre mental estrany en el qual una de les dues mans de la persona que la pateix sembla adquirir vida pròpia?
• ... l'any 1994 el laboratori Wright, a Ohio, va proposar la possibilitat de fabricar una bomba gay, una bomba composta d'un afrodisíac molt fort que induís comportaments homosexuals en la tropa enemiga?
• ... un mico prement tecles a l'atzar en un ordinador acabarà per escriure les obres completes de William Shakespeare?
• ... hi ha un incendi als Estats Units que fa 46 anys que dura?

xkcd – Un webcòmic d'amor, sarcasme, matemàtiques i llenguatge

Ja ens havíem ocupat de xkcd anteriorment. Aviso que l'entrada d'avui serà força friki.

Moment angular

— Què fas?
— Girar en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Robant moment angular del planeta. Disminuint encara que només sigui una mica la velocitat de gir del planeta. Allargant la nit, endarrerint el trenc d'alba. Donant-me una mica més de temps per estar amb tu.

El problema amb la Viquipèdia

No crec que calgui gaire traducció...

Sandwich

— Fes-me un sandwich.
— Què? Fes-te'l tu!
— Sudo fes-me un sandwich.
— D'acord.

Vegeu també per exemple "Purity", "Cat proximity", "Ninja turtles", entre molts d'altres.

És Obama d'esquerres? El compàs polític

Les eleccions americanes s'han acabat. Obama ha guanyat, i ara ja ens podem dedicar a altres coses... o no.

Però es pot considerar a Obama com algú d'esquerres, o bé és una cara una mica més amable del mateix que hem tingut aquests darrers 8 anys?

Per respondre aquesta pregunta, podem estudiar el compàs polític, que és un diagrama de dos eixos on se situen les preferències polítiques: l'eix econòmic, que va d'esquerra a dreta, i l'eix de llibertats personals, que va de baix a dalt:

En teoria els partits anomenats "d'esquerres" se situarien al quadrant de sota a l'esquerra, i els anomenats "de dretes" se situarien al quadrant de dalt a la dreta.

La pàgina web "The Political Compass" ha classificat els diferents aspirants a la presidència dels Estats Units, en funció de les seves posicions polítiques declarades:

Veiem que McCain i Palin estan clarament a la dreta, en el terreny econòmic i personal, mentre que Obama i Biden se situen en una mena de centre-dreta. Per tant d'aquest diagrama semblaria que Obama no ho és gaire d'esquerres... Comparem-ho però amb altres líders mundials:

Veiem com líders de la suposada centre-esquerra, com Romano Prodi o "José Zapatero" estan situats més aviat a la dreta, en una posició comparable a la d'Obama. I és que les polítiques econòmiques i socials del món occidental són totes elles comparables, i les diferències cal buscar-les en els detalls.

Per tant, és Obama d'esquerres? Si prenem la definició clàssica d'esquerra-dreta, segurament no ho és gens. En el context europeu, Obama segurament correspondria a un cert centre o centre-esquerra molt moderat. En el context americà, Obama representa posicions clarament liberals, en la terminologia que fan servir allí.

Fal·làcies i política

Una fal·làcia és un raonament incorrecte però amb aparença de raonament correcte. Un argument falaç pot ser-ho per dos motius:

1. Perquè el es basa en principis lògics equivocats, tot i que puguin tenir l'aparença de ser correctes. En aquest cas parlem de fal·làcies formals. Per exemple: "Sempre que plou mai em recordo d'agafar paraigües. Avui he agafat paraigües, per tant no plourà".
2. Perquè es basa en premisses de les quals no es dedueix allò que es vol afirmar. En aquest cas es parla de fal·làcies informals. Per exemple: "Si ho diu el teu cunyat segur que és mentida, perquè el teu cunyat no és gens de fiar."

Més info en català i anglès.

Les fal·làcies apareixen sovint en els raonaments dels polítics, tant més com més populista i demagog és el polític en qüestió, i tant més com més ens acostem a les eleccions. Vegem-ne un parell d'exemples ràpids.

Extret de la web del PP:

La secretaria general del Partido Popular, María Dolores Cospedal, ha afirmado hoy que “Zapatero es culpable de los 800.000 nuevos parados del último año, de que hoy estemos en recesión y de que nuestro país no tenga la previsión de crecimiento que se merece”. En este sentido, Cospedal ha asegurado que “Zapatero es culpable, porque en vez de hacer lo que tiene que hacer, está negando su responsabilidad y está otra vez engañando a todos los españoles, que es lo único que sabe hacer”.

En aquest paràgraf trobem com a mínim les següents fal·làcies:

• Non sequitur. Fal·làcia que consisteix en deduir conclusions que no se segueixen lògicament de les premisses. Del fet que "Zapatero està negant la crisi i està enganyant els espanyols" no es dedueix que "Zapatero és culpable de la crisi".
• Relacionada amb l'anterior, ignoratio elenchi. Fal·làcia que consisteix en presentar arguments que poden ser certs, però que no tenen relació directa amb allò que es vol argumentar: "está negando su responsabilidad y está otra vez engañando a todos los españoles, que es lo único que sabe hacer".
• Fal·làcia ad hominem. Fal·làcia informal que consisteix a atacar la persona enlloc de rebatre els arguments que ofereix: "Zapatero lo único que sabe hacer es engañar".
• Relacionat amb l'anterior, fal·làcia genètica, pel qual la conclusió d'alguna cosa s'extreu solament de l'origen de la cosa (si ho ha fet en Zapatero ha d'estar malament segur).
• Apel·lació als sentiments, fal·làcia informal en què s'intenta manipular els sentiments del receptor enlloc d'argumentar amb idees: "Zapatero está engañando a todos los españoles".

De la campanya republicana per a les eleccions americanes (adaptat de la web original):

McCain compara la distribució de riquesa proposada per Obama [a Joe el Lampista] al socialisme. McCain afirma que el pla d'Obama per redistribuir la riquesa representa socialisme.

• Afirmació de la conseqüència. Fal·làcia formal que consisteix en argumentar de la següent forma: "Els socialistes cerquen la distribució de la riquesa. Obama cerca la distribució de la riquesa. Per tant Obama és socialista."
  
• Argumentum in terrorem. És una fal·làcia informal en la qual una persona intenta crear suport per les seves idees apel·lant a la por i al prejudici per les idees dels altres. Obama portarà el socialisme, el socialisme és el que feien els russos, no m'agrada i em fa por, i per tant votaré a McCain.
• Novament, apel·lació als sentiments: "Joe el Lampista" (prototipus de l'americà mig).

S'admeten nous exemples.