L'any 1962 es va produir un atac de riure massiu a prop del poble de Kashasha a la costa oest del Llac Victòria, a Tanzània. Segons sembla, l'atac de riure va començar a una escola del poble; els nens van transmetre el riure als seus pares, i aquests a les poblacions veïnes.
No està clar si el riure era continu, o si el riure sorgia quan grups de gent es trobaven espontàniament. Juntament amb el riure, la gent va patir dolor, problemes de respiració i plor.
Entre sis i divuit mesos després que comencés, l'epidèmia de riure es va acabar.
Més informació en anglès a la Wikipedia.
dijous, 1 d’octubre del 2009
L'atac de riure de Tanganika
Etiquetes:
com és el món,
did you know?
dilluns, 7 de setembre del 2009
Els dos punts perduts
Aquest matí he perdut els dos punts: premia majúscules i punt però a la pantalla no sortia res. En canvi, quan premia un punt tot era normal: apareixia el punt per pantalla.
No és fins que no et manquen els dos punts que no n'ets conscient de la seva utilitat: per enumerar, per introduir una cita, per indicar una hora, per enunciar conclusions i per a mil usos més. Em sentia orfe i desolat: quelcom important em mancava. Un cop recuperats, ara és diferent: friso per fer servir aquest element sovint injustament oblidat de la nostra puntuació.
És a les 15:46 que us ho puc ben dir: "Com a moltes altres coses a la vida, no te n'adones de la seva importància fins que les perds".
No és fins que no et manquen els dos punts que no n'ets conscient de la seva utilitat: per enumerar, per introduir una cita, per indicar una hora, per enunciar conclusions i per a mil usos més. Em sentia orfe i desolat: quelcom important em mancava. Un cop recuperats, ara és diferent: friso per fer servir aquest element sovint injustament oblidat de la nostra puntuació.
És a les 15:46 que us ho puc ben dir: "Com a moltes altres coses a la vida, no te n'adones de la seva importància fins que les perds".
Etiquetes:
pren-t'ho seriosament,
pseudoliteratura
dijous, 3 de setembre del 2009
Ja té nassos la pregunta
Escoltat a la ràdio: Una enfermera que treballava amb malalts terminals, als quals els hi quedaven poques hores o dies fins a la mort, els demanava què farien si poguessin viure la seva vida un altre cop. Hi havien dues respostes freqüents.
Uns contestaven que mirarien de estar en pau amb totes les persones, especialment les més properes.
Uns altres contestaven que s'arriscarien més per tal d'aconseguir allò que de veritat haurien dessitjat.
Uns contestaven que mirarien de estar en pau amb totes les persones, especialment les més properes.
Uns altres contestaven que s'arriscarien més per tal d'aconseguir allò que de veritat haurien dessitjat.
Etiquetes:
com és el món
dilluns, 31 d’agost del 2009
Grandes Verdades que aprendimos con los anuncios de la tele
Todo el mundo sabe que:
Y es que, aunque sea un tópico, una mentira repetida mil veces se convierte en una verdad.
- Actimel ayuda a reforzar tus defensas.
- Activia (antiguamente Bio) ayuda a regular tu tránsito intestinal.
- Fairy cunde más de lo que cuesta.
- Calgon alarga la vida de tu lavadora.
- Calgonit es el único recomendado por las marcas de lavaplatos.
- Ariel lava más blanco.
- La composición de la Nocilla es: leche, cacao, avellanas y azúcar.
Y es que, aunque sea un tópico, una mentira repetida mil veces se convierte en una verdad.
Etiquetes:
castellano,
com és el món
dilluns, 3 d’agost del 2009
Bones vacances
Etiquetes:
meta,
pren-t'ho seriosament,
sense ganes de treballar
dijous, 16 de juliol del 2009
Ovelles
Ja sé que no és gaire original, però avui no em puc estar de reproduïr el còmic xkcd:

Mira tota aquesta gent. Autòmates d'ulls de vidre anant a fer la seva vida diària, mai aturant-se a mirar i pensar. Sóc l'únic home conscient en un món d'ovelles.
Etiquetes:
yo y mi circunstancia
dilluns, 13 de juliol del 2009
Breve pseudohistoria de la antitauromaquia en forma de citas
El toreo a pie, tal como lo conocemos hoy en día, surgió en el siglo XVIII cuando la nobleza abandonó las plazas y el toreo a caballo. Al contrario de lo que frecuentemente se cree, el toreo tuvo detractores desde un primer momento.
No falta razón, que esta fiesta bruta
sólo ha quedado en España,
y no hay nación que una cosa
tan bárbara e inhumana
si no es España consienta.
Félix Lopez de Vega, escritor español (1562 - 1635).
Las fiestas de toros son indignas de un pueblo civilizado y los extranjeros asistentes a dicho espectáculo se hacen cómplices de la barbarie española. Son fiestas reprensibles, bárbaras y dignas de ser extirpadas
Soy absolutamente contrario a las corridas de toros, que son espectáculo abominable cuya crueldad imbécil es, para la multitud, una educación de sangre y lodo.
Siempre me han aburrido y repugnado las corridas de toros.
Si alguien concibe que una carnicería semejante puede servir de soporte a un arte, ya está preparado para admitir que la verdad puede ser extraída mediante la tortura en el sótano de una comisaría; si se admite que la belleza puede surgir de la sangre derramada, aunque ésta se inflija a un animal, es que uno ya tiene justificado en el corazón todo tipo de violencia.
Admito que el toreo sea un arte si a cambio se me concede que el canibalismo es gastronomía.
Manuel Vicent, escritor y articulista español (nac. 1936).
Etiquetes:
castellano,
cites,
pseudohistòria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)