divendres, 27 de novembre del 2009

La patente de la rueda y la patente del Sol

Una patente es un conjunto de derechos exclusivos que un estado otorga a un inventor a cambio de que éste haga pública su invención. Las patentes, junto con los derechos de autor y las marcas registradas, es uno de los aspectos de la propiedad intelectual.

Más en concreto, el poseedor de la patente puede impedir a terceros usar la tecnología patentada por un periodo de tiempo que suele ser de veinte años. En teoría, el invento que se patenta debe ser novedoso, no debe ser evidente y debe tener una utilidad industrial práctica, aunque esto depende un poco de cada legislación. La patente se considera una propiedad como cualquier otra, así que una patente se puede vender, alquilar, regalar o hipotecar.


En principio, la patente parece una buena idea, pues por un lado la patente incentiva en la inversión en desarrollo e investigación, y por el otro lado asegura que los inventos patentados al cabo del tiempo pasen al dominio publico y no se guarden secretos para siempre.

En la práctica hay varios problemas graves. La mayoría de ellos provienen del hecho que las patentes se pensaron en un contexto histórico muy distinto al actual.


diumenge, 22 de novembre del 2009

Energia nuclear, escassedat d'urani i fonts renovables

En aquests últims temps s'ha posat sobre la taula freqüentment la conveniència de reactivar l'energia nuclear com a alternativa als cobustibles fòssils, davant de la importància del problema del canvi climàtic i de la necessitat d'evitar les fonts de diòxid carboni. Simultàniament, han tornat a resorgir les veus crítiques davant l'energia nuclear, recordant la perillositat de les centrals nuclears i el problema dels residus radioactius. 



En l'entrada d'avui, enlloc de tornar a reproduir el clàssic debat nuclear, volia esmentar un inconvenient menys conegut de l'energia nuclear, que pot fer que a la pràctica l'energia nuclear pugui no ser una alternativa vàlida a les fonts del carboni.

L'urani s'està acabant(*). Les centrals nuclears actualment en funcionament consumeixen unes 60.000 tones d'urani cada any, i la indústria minera en proporciona unes 45.000 tones. La diferència entre les dues quantitats prové de stock emmagatzemat, reaprofitament de material nuclear (civil i militar) i reenriquiment d'urani. Les estimacions varien, però sembla ser que cap al 2013 podriem començar a patir escassedat d'urani per a les centrals nuclears.



Val a dir que les centrals nuclears actuals són molt ineficients en l'aprofitament de l'urani. Hi ha mètodes, com ara el reaprofitament dels residus nuclears i els anomenats breeder reactors (reactors nuclears que creen més combustible nuclear del que consumeixen) que permetrien que l'energia nuclear fos un recurs pràcticament inesgotable. A la pràctica, el reaprofitament dels residus nuclears és difícil i perillós, i els  breeder reactors són tècnicament complexos i cars. També s'ha proposat extreure urani de l'aigua (hi ha una petitíssima part d'urani dissolt a l'aigua del mar), però fins ara només s'ha aconseguit de forma experimental.

Si a tot això hi unim el fet que per combatre eficaçment el canvi climàtic en base a l'energia nuclear caldria posar en marxa una central nuclear cada setmana, tal vegada l'energia nuclear pot no ser un mecanisme del tot eficaç per combatre el canvi climàtic.

En canvi, m'ha sorprès positivament la capacitat de les fonts d'energia renovable. En el moment d'escriure aquestes línies un 30% de tota l'energia elèctrica consumida a Espanya és d'origen eòlic, i s'ha arribat a pics de més del 50%. En poc més de tres anys s'ha multiplicat per dos la capacitat de generació eòlica. Jo crec que no és descabellat pensar que en pocs anys es pugui tornar a duplicar la potència eòlica, la qual cosa, combinat amb altres fonts d'energia renovable (com la solar, la geotèrmica, la biomassa, etc.) puguin cobrir bona part de les necessitats energètiques.

Respecte a l'energia solar, de les renovables és possiblement una de les fonts d'energia més immadures, però també és la que té més potencilitat, atès que totes les altres fonts d'energia renovable provenen indirectament del sol. Assumint una eficiència del 8%, tota la demanda energètica mundial (domèstica, transport, industrial, etc.) es veuria coberta per l'àrea dels punts negres en el mapa següent:


---
(*) Que l'urani s'acabi, no vol dir pas que un dia ens aixequem i ens adonem que ja no ens queda ni una mica. Més aviat vol dir que hem passat el pic de producció d'urani, i que anem a una situació en que cada cop les reserves d'urani seràn més remotes i més difícils d'extreure, i el preu de l'urani s'apujarà en conseqüència. (Exactament el mateix que quan es diu que el petroli s'acaba.)

divendres, 20 de novembre del 2009

Esports extrems

Després d'unes setmanes d'absència, recuperem aquest blog amb uns quants esports reals:
  • Chess boxing, un esport que combina la boxa i els escacs. Es fan alternativament 11 rounds, 6 d'escacs (de 4 minuts cadascun), i 5 de boxa (de 3 minuts cadascun). Guanya el contrinctant que fa escac mat o bé el que deixa KO al seu oponent.
  • Extreme ironing, esport extrem consistent en portar una taula de planxar a un lloc remot i planxar una camisa. El planxat extrem combina el risc d'un esport d'aventura amb la satisfacció d'una camisa ben planxada.
  • Rabbit jumping. Hípica amb conills.
  • Pedra, paper, tisores. Existeix la Lliga americana de pedra, paper, tisores.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Maduixes

— Vós, majestat, que sou reina de les estrelles, senyora del cel, dama de l'univers, i sobirana de tot allò que hi hagi encara més enllà, on desitgeu dormir aquesta nit?

— No vull dormir, vull maduixes — respongué la reina, que no estava de gaire bon humor. I precisà:  — Amb nata. Nata i sucre.

— Altesa, permeteu-me que us indiqui que som al gener, i que al gener les maduixes no es troben en el seu estat òptim de maduració. Puc aconsellar-vos que ordeneu que us serveixin una xirimoia, en comptes de maduixes?

— Tu no deies que era reina de les estrelles i del cel i de no sé de quantes coses més? Pues vull maduixes! Porta-me les ara.

— Veurem què hi puc fer, però em temo que això no serà possible, majestat.

Intentant controlar un incipient atac de ràbia, la reina contestà:

— Si demano maduixes em portes maduixes, i si dic que 2 + 2 = 5, doncs 5!

— Com vos disposeu, les maduixes us seran servides en la major brevetat, i a partir d'aquests moments 2 + 2 serà 5 en tots els vostres reialmes.

— El gos miola, la nutria canta i jo me'n vaig a peu. El camió no sap sumar feliç... el teclat menja intrigat el niu del cunyat... mmm... força bé. Ara em falten les maduixes.

— De seguida les tindreu llestes, majestat. Amb nata i sucre tal com les desitgeu.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Mentiras cochinas y manifestaciones

Miente la Comunidad de Madrid diciendo que más de un millón de personas han asistido a la manifestación en contra del aborto en Madrid (los organizadores han dicho 2 millones). Según dos estimaciones independientes (aquí y aquí), realmente han sido poco más de 50.000 personas las que han asistido. Para que hubieran habido un millón de manifestantes, tendrían que haber habido más de 20 personas por metro cuadrado (40 personas por metro cuadrado si hubieran sido 2 millones).




Esto no es la primera vez que sucede, de hecho es mentir en el número de manifestantes después de cada manifestación es algo sistemático.

¿Cómo puede ser que, tras cada manifestación, un cargo político se invente que ha habido más de un millón de manifestantes y todo el mundo se quede tan pancho? ¿Como puede ser que muchos medios de comunicación (Abc, La Razón, La Vanguardia, etc) se dediquen a propagar sin más estas mentiras?

Más vale tomárselo a broma, porque de lo contrario es para llorar.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Neolengua (newspeak)

La destrucción de las palabras es algo de gran hermosura. Por supuesto, las principales víctimas son los verbos y los adjetivos, pero también hay centenares de nombres de los que puede uno prescindir. No se trata sólo de los sinónimos. También los antónimos. En realidad ¿qué justificación tiene el empleo de una palabra sólo porque sea lo contrario de otra? Toda palabra contiene en sí misma su contraria. Por ejemplo, tenemos “bueno”. Si tienes una palabra como “bueno”, ¿qué necesidad hay de la contraria, “malo”? "Nobueno" sirve exactamente igual, mejor todavía, porque es la palabra exactamente contraria a “bueno” y la otra no. Por otra parte, si quieres un reforzamiento de la palabra “bueno”, ¿qué sentido tienen esas confusas e inútiles palabras “excelente, espléndido” y otras por el estilo? "Plusbueno" basta para decir lo que es mejor que lo simplemente bueno y "dobleplusbueno" sirve perfectamente para acentuar el grado de bondad. Es el superlativo perfecto.
¿No sientes la belleza de la destrucción de las palabras? ¿No sabes que la neolengua es el único idioma cuyo vocabulario disminuye cada día? [...] ¿No ves que la finalidad de la neolengua es limitar el alcance del pensamiento, estrechar el radio de acción de la mente? Al final, acabaremos haciendo imposible todo crimen del pensamiento.
George Orwell, 1984

1984

Asistí el pasado viernes a la excelente representación de 1984, la adaptación teatral de la obra de George Orwell, dirigida por Tim Robbins. Para los que aún no lo conozcáis, Mil novecientos ochenta y cuatro describe una sociedad opresiva y totalitaria, con un Gran Hermano que controla todos y cada uno de los aspectos de la vida y pensamiento de los ciudadanos.

Para mi 1984 es un libro profético en muchos de sus aspectos . Ya hemos hablado de 1984 varias veces en este blog (aquí y aquí), y hoy me gustaría hablaros de un punto concreto: la neolengua (newspeak en inglés).

La neolengua es una versión extremadamente simplificada del inglés, con un vocabulario y una sintaxis mucho más reducida. En la novela, en el año 1984 la neolengua todavía está en construcción y no ha sustituído completamente aún la viejalengua, hecho que se prevé que sucederá en el 2050. Los principios de la neolengua tienen por objetivo servir a los intereses del Ingsoc (el Partido) de dos maneras distintas:
  1. Eliminar todo matíz en el habla, y dejar simplemente dicotomías (bueno/nobueno, bienpensar/crimental, buensexo/sexocrimen). La posibilidad de expresar el gris desaparece, y todo se convierte en blanco o negro. De esta forma se refuerza la dominación total del estado.
  2. Controlar el pensamiento. La teoría subyacente es que si algo no se puede decir, no se puede pensar (se trata de la hipótesis Saphir-Wolf del lenguaje). Todas aquellas palabras y maneras de hablar que expresan pensamientos heréticos se eliminan del lenguaje. De este modo se elimina la posibilidad del crimental, el crimen del pensamiento. Es cierto que todavía sería posible expresar ideas básicas contra el sistema (del tipo "Gran Hermano nobueno"), pero al no haber forma alguna de razonar estas ideas, cualquier tipo de pensamiento herético quedaría reducido a una pataleta infantil.
La neolengua, juntamente con el doblepensar (la capacidad de hacer creer una afirmación y su contraria) son las dos grandes herramientas de control de los ciudadanos a través del pensamiento y el lenguaje. Obviamente la neolengua está presente en el lenguaje político de nuestros tiempos:
  • Métodos de persuasión -> Tortura
  • Eje del mal -> Paises enemigos
  • Intervención militar -> Guerra
  • Daños colaterales -> Víctimas civiles
  • Desvincular -> Despedir (de un trabajo)
  • Crecimiento negativo -> Decrecimiento
  • Flexibilización del mercado laboral -> Libertad para despedir
Más información aquí y aquí.

dijous, 1 d’octubre del 2009

L'atac de riure de Tanganika

L'any 1962 es va produir un atac de riure massiu a prop del poble de Kashasha a la costa oest del Llac Victòria, a Tanzània. Segons sembla, l'atac de riure va començar a una escola del poble; els nens van transmetre el riure als seus pares, i aquests a les poblacions veïnes.

No està clar si el riure era continu, o si el riure sorgia quan grups de gent es trobaven espontàniament. Juntament amb el riure, la gent va patir dolor, problemes de respiració i plor.

Entre sis i divuit mesos després que comencés, l'epidèmia de riure es va acabar.

Més informació en anglès a la Wikipedia.