En aquests últims temps s'ha posat sobre la taula freqüentment la conveniència de reactivar l'energia nuclear com a alternativa als cobustibles fòssils, davant de la importància del problema del canvi climàtic i de la necessitat d'evitar les fonts de diòxid carboni. Simultàniament, han tornat a resorgir les veus crítiques davant l'energia nuclear, recordant la perillositat de les centrals nuclears i el problema dels residus radioactius.
En l'entrada d'avui, enlloc de tornar a reproduir el clàssic
debat nuclear, volia esmentar un inconvenient menys conegut de l'energia nuclear, que pot fer que a la pràctica l'energia nuclear pugui no ser una alternativa vàlida a les fonts del carboni.
L'urani s'està acabant(*). Les centrals nuclears actualment en funcionament consumeixen unes 60.000 tones d'urani cada any, i la indústria minera en proporciona unes 45.000 tones. La diferència entre les dues quantitats prové de stock emmagatzemat, reaprofitament de material nuclear (civil i militar) i reenriquiment d'urani. Les estimacions varien, però sembla ser que cap al 2013 podriem començar a patir escassedat d'urani per a les centrals nuclears.
Val a dir que les centrals nuclears actuals són molt ineficients en l'aprofitament de l'urani.
Hi ha mètodes, com ara el reaprofitament dels residus nuclears i els anomenats
breeder reactors (reactors nuclears que creen més combustible nuclear del que consumeixen) que permetrien que l'energia nuclear fos un recurs pràcticament inesgotable. A la pràctica, el reaprofitament dels residus nuclears és difícil i perillós, i els
breeder reactors són tècnicament complexos i cars. També s'ha proposat extreure urani de l'aigua (hi ha una petitíssima part d'urani dissolt a l'aigua del mar), però fins ara només s'ha aconseguit de forma experimental.
Si a tot això hi unim el fet que per combatre eficaçment el canvi climàtic en base a l'energia nuclear caldria posar en marxa
una central nuclear cada setmana, tal vegada l'energia nuclear pot no ser un mecanisme del tot eficaç per combatre el canvi climàtic.
En canvi, m'ha sorprès positivament la capacitat de les fonts d'energia renovable. En el moment d'escriure aquestes línies un 30% de tota l'energia elèctrica consumida a Espanya és d'origen eòlic, i s'ha arribat a pics de més del 50%. En poc més de tres anys s'ha multiplicat per dos la capacitat de generació eòlica. Jo crec que no és descabellat pensar que en pocs anys es pugui tornar a duplicar la potència eòlica, la qual cosa, combinat amb altres fonts d'energia renovable (com la solar, la geotèrmica, la biomassa, etc.) puguin cobrir bona part de les necessitats energètiques.
Respecte a l'energia solar, de les renovables és possiblement una de les fonts d'energia més immadures, però també és la que té més potencilitat, atès que totes les altres fonts d'energia renovable provenen indirectament del sol. Assumint una eficiència del 8%, tota la demanda energètica mundial (domèstica, transport, industrial, etc.) es veuria coberta per l'àrea dels punts negres en el
mapa següent:
---
(*) Que l'urani s'acabi, no vol dir pas que un dia ens aixequem i ens adonem que ja no ens queda ni una mica. Més aviat vol dir que hem passat el pic de producció d'urani, i que anem a una situació en que cada cop les reserves d'urani seràn més remotes i més difícils d'extreure, i el preu de l'urani s'apujarà en conseqüència. (Exactament el mateix que quan es diu que el petroli s'acaba.)
Els drets d'autor regulen els drets exclusius que un autor té sobre la seva obra, en particular el dret de restringir-ne la còpia. El concepte, en la seva forma moderna, sorgeix cap al segle XVIII arrel de la popularització de la impremta, que possibilitava la còpia de llibres de manera senzilla.
