dijous, 17 de juliol de 2008

El Joan, un zombie filosòfic

El Joan és un zombie filosòfic, però no ho diries pas. Metre setanta-set, prim, cabell castany clar, rialler, fa tres mesos que surt amb una companya de feina. És igualet que nosaltres. Més ben dit, sembla que sigui com nosaltres, perquè en realitat el Joan és molt diferent.

Ara a l'estiu, el Joan no pot dormir per les nits, està tot el dia suant, es mareja sovint. Ho passa malament amb la calor. Bé, de fet és un dir, perquè el Joan no es capaç de sentir ni fred ni calor.

L'altre dia es va fer un tall al dit pelant una ceba, i va fer un crit instintiu de dolor. Però ningú va notar aquell dolor, perquè el Joan no és capaç de percebre dolor.

— Aquesta mel sí que és bona! — va dir quan la seva tieta li donava a tastar tota orgullosa la mel que li havia comprat a la granja. Però en realitat el Joan no experimentava cap gust, ni bo, ni dolent.

Només fa tres mesos que surten junts, d'ençà el sopar d'aniversari de l'empresa, però el Joan n'està molt de la Mireia. Últimament estan sempre junts, i ell no para de trucar-la a la feina de seguida que pot. Realment quan parla amb ella se li posa un somriure d'orella a orella. Però el Joan no està enamorat de la Mireia, perquè el Joan no pot sentir ni amor ni odi.

2 comentaris:

Jackyuss ha dit...

Sigue la historia?

Tis ha dit...

Ei,
He entrat per veure com continuaries la història del Joan i veig que encara no segueix...seré pacient.. i esperaré!

Molt interessant!
Petonets
Tis