El conveni per a l'annexió de Hong-Kong a la Gran Bretanya per 99 anys, signat el 1898, va excloure la Ciutat Murallada, que va romandre en una mena de limb legal, sense presència militar anglesa però tampoc xinesa. Hi havia una població d'unes 700 persones, que vivien d'acord amb l'estil de vida tradicional xinès.
Durant l'ocupació japonesa de Honk-Kong a la segona guerra mundial els japonesos van demolir les muralles de la ciutat per aprofitar-les com a material de construcció. En acabar la guerra, moltes persones van començar a refugiar-se a la ciutat, ocupant cases buides. Com que la policia de Hong-Kong no tenia dret a entrar a la ciutat, i el govern xinès se'n desentenia, la ciutat es va tornar un paradís per a criminals i drogoaddictes. El control de la ciutat el portaven les Tríades (els grups mafiosos de Hong-Kong).
A principis dels anys 70 el poder de les tríades es va afeblir, en part com a resultat d'algunes accions policials, i llavors la vida a la ciutat va començar a florir. La població va començar a augmentar espectacularment, i els mateixos habitants van començar a engrandir i modificar els edificis en totes direccions, sense cap planificació, fins que la ciutat va formar pràcticament un monòlit compacte.
Les úniques regles de construcció eren: els edificis no havien de sobrepassar els 14 pisos (hi havia un aeroport al costat) i s'havia de proveir amb electricitat les noves parts construïdes. Vista aèria de la ciutat cap a finals dels 80:
Es van crear tota mena de passadissos laberíntics entre els edificis, alguns que anaven al nivell dels antics carrers (sovint plens de brossa i deixalles), i d'altres que anaven elevats, unint els pisos superiors.
Aquests passadissos s'il·luminaven amb fluorescents, ja que la llum del sol no hi arribava, excepte en algunes poques excepcions, com ara la imatge de la dreta:
A principis dels anys 80 a la ciutat de Kowloon hi vivien unes 35000 persones (una de les densitats de població més altes del món). La ciutat era coneguda pel seu nombre de casinos, prostíbuls, fumadors d'opi, traficants de cocaïna, restaurants de carn de gos, fàbriques secretes i dentistes il·legals. De totes formes, l'índex de criminalitat no era particularment alt.
A mitjans dels anys 80 les autoritats de Xina i Hong-Kong van arribar a la conclusió que la situació era insostenible, per la insalubritat de la ciutat, i van arribar a l'acord de demolir-la. Les tasques d'evacuació dels residents i demolició de la ciutat van començar a principis dels 90, i es van allargar fins l'any 1994, quan es va construir un parc en l'emplaçament de l'antiga ciutat.
A continuació un vídeo d'algú que s'aventura a l'interior de la ciutat. La part més interessant comença a partir del minut 6:
Més informació i imatges en aquest enllaç, i també a la Wikipedia.
4 comentaris:
Primer, disculpa per copiarte la idea del Koan, es que el que vaig trobar hem va semblar ideal per el blog de contradiccions i no he pogut resistirme...
Segon... veient el blog, veig que mires meneame!! jejeje...
Bé, sí que miro el meneame, però la idea d'aquest post no l'he tret d'allí, tot que ho acabo de mirar i he vist que hi havia una entrada relacionada:
http://meneame.net/story/kowloon-la-ciudad-comprimida
S'accepta la còpia :-P
si... realment el teu post es força mes complert... pero quina casualitat pq va sortir a meneame fa un parell de dies :)
Pero el de meneame no era aquest.. era un (ara no trobo el link) que parlava de 10 ciutats abandonades o algo aixi... entre elles sortia kowloon
hola dani sóc el pere, acabo de descobrir el teu blog i m'encanta.
jo he estat a kowloon vàries vegades, però després de que hagués estat destruït. el parc que hi han fet és una delícia, sobretot perque hong kong és una cuitat molt sorollosa i plena de gent.
ens veiem
Publica un comentari a l'entrada