Sísif, dins de la mitologia grega, va fer enfadar els déus per la seva extraordinària astúcia, i com a càstig, fou condemnat a perdre la vista i empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt, que queia rodant fins a la vall tan bon punt com Sísif arribava al cim, i així indefinidament.
Albert Camus, en el seu assaig titulat El mite de Sísif, afirmava que Sísif era lliure en el breu instant en que ha acabat d'empènyer la roca fins al cim i que encara no havia de tornar a començar. "La lluita contra el pendent és suficient per ella mateixa per omplir el cor d'un home. Cal imaginar a Sísif feliç."
2 comentaris:
Ei Dani,
Ara feia dies que no et llegia... Molt bo el bloc, sobretot les frases del Petit princep. Felicitats.
Salut i endavant,
Arnau
Sisifo o Danisifo?
Un beso del revez
Lu
Publica un comentari a l'entrada