divendres, 28 de gener de 2011

Londres vs Barcelona (més enllà dels tòpics)

He tingut l'oportunitat de passar estones a Londres darrerament, i volia fer una comparativa esbiaixada i acientífica sobre alguns aspectes d'aquestes dues ciutats.



Menjar


En contra del que diu el tòpic, a Londres no s'hi menja pas malament. Als restaurants, hi ha una oferta variada de menjar de tot el món, amb una relació qualitat/preu gairebé sempre acceptable, i sovint bona.  El menjar anglès que ofereixen molts pubs sol ser bo (tot i que no molt sa). També hi ha una oferta de menjar informal, o per emportar, variada i raonable. La beguda és una mica més cara (tot i que no en el cas de la cervesa), però sempre hi ha l'opció de la tap water (aigua de l'aixeta).

A Barcelona hi ha alguns restaurants molt bons, però també hi ha molts llocs on regnen el pa precongelat, l'enciam iceberg, les patates precuinades, les salses de pot, els plats pretenciosos o reescalfats, el fals menjar japonès... 

Restaurants: guanya Londres.

En quant a l'oferta de menjar a les botigues i mercats, a Londres hi ha uns quants mercats provistos de tota mena de menjar, però solen ser mercats de cap de setmana situats a llocs concrets. No hi ha mercats de barri com a Barcelona. La oferta de botigues de menjar especialitzades (fruiteries, carnisseries, peixateries) és escassa, i la majoria de compres es fa al supermercat, on tot és envasat, o bé als típics badulaques de carrer.

Menjar a casa: guanya Barcelona.

Temps


A Londres ni fa tant de fred ni plou tant com diu el tòpic. Ara bé, hi ha molts dies grisos i el sol és sovint un bé escàs, sobretot a l'hivern, però quan apareix moltes vegades dona imatges molt bucòliques. A la primavera i l'estiu sol fer bon temps, amb una calor només ocasional però que pot arribar a ser gairebé tan intensa i agobiant com a Barcelona.

Tot i així, guanya Barcelona.

Transports


Londres és una ciutat molt més extensa que Barcelona i que qualsevol altra ciutat europea. Això fa que calgui invertir molt de temps per anar d'un lloc a un altre. El metro és un mitjà transport eficient, però és car, els vagons són estrets i les estacions antigues i plenes de desnivells. D'autobusos n'hi ha molts i passen sovint, però són lents. Els trens funcionen prou bé, però son cars i a vegades antics. Els aeroports estan lluny del centre de la ciutat, i arribar-hi sol ser costòs en termes de temps i diners.

Guanyador: Barcelona


Vida cultural


A Londres trobem una oferta cultural variada i extensa, com no podia ser d'una altra manera. En música, podem escollir des dels concerts gratuïts a molts pubs fins al Royal Albert Hall. En teatre, des de l'oferta més alternativa de petits teatres amb capacitat per a una desena de persones fins als musicals del West End, que són molt cars i comercials. Els grans museus són gratuïts. A les botigues trobem una oferta extensa de llibres i CDs  interessants a un preu que molts cops és molt menor que a Barcelona.

Guanya: Londres.

Habitatge i estructura urbana i social


A Londres no hi ha gairebé edificis alts, cosa que fa que no es tingui la impressió tot sovint d'estar en una gran ciutat. Molta gent viu en case, que a vegades tenen l'aspecte de velles i no gaire ben mantingudes. A l'aspecte negatiu també hi contribueixen els cubells d'escombraries a l'entrada de cada casa (el servei de recollida de deixalles està clarament mal ideat a Londres). La moqueta a dins les cases és calenta però poc higiènica.

Londres és una barreja de gent i cultures, però hi predomina la gent jove: proporcionalment, al carrer ens trobem amb poca gent gran. És una ciutat on molta gent s'hi està de pas, i relativament poca gent s'hi queda a viure per sempre.

S'endú el premi: Barcelona.

Preus


Hi ha dues coses extremadament cares a Londres: l'allotjament i el transport. La resta, ni fu ni fa. El menjar, com ja hem dit, té un preu comparable o fins i tot inferior al de Barcelona (als nivells actuals de la lliura en relació a l'euro). Les compres al supermercat o a uns grans magatzems poden ser més barates que a Barcelona. Els llibres i la música tenen un preu inferior. 

Guanya: Barcelona (per poc)

Horaris

(actualització)

Habitualment a Londres la gent arriba a treballar cap a les nou, dinen alguna cosa ràpida a la feina, i cap a les cinc o quarts de sis marxen cap a casa (o cap al pub a prendre una pinta). És molt estrany trobar algú a l'oficina a les set de la tarda. La conciliació de la vida familiar i laboral és per tant més fàcil que a Barcelona.

Les botigues tanquen una mica més d'hora que a Barcelona, excepte els badulaques i molts supermercats, que tanquen cap a les onze de la nit. En quant als àpats, la flexibilitat és més gran que a Barcelona: els restaurants poden estar oberts des del migdia fins a les deu de la nit, enllaçant pràcticament dinars i sopars.

Guanya: Londres

Ja direu si no hi esteu d'acord!

3 comentaris:

Dors-seldon ha dit...

Hola!

Nunca he estado ni en Barcelona ni en Londres (aunque si en el aeropuerto de ambos). Pero lo que comentas es bastante interesante, y en cierta medida, extensible a sus respectivos países (teniendo en cuenta que ambas son grandes ciudades). Además en los puntos que comentas de Londres, me recuerda muchisimo a Dublín (sobretodo la pinta después del trabajo a las 5pm, jiji), y la vida allí. Aún así creo que Dublín ganaría, ¿Y sobre Barcelona? Uhm, eso no sabría decirlo :) .

¿Y no se te plantea una entrada sobre las "gentes" ?
Generalizar siempre es erróneo, pero puede dar una cierta visión.
Por ejemplo, los belgas (al menos de la parte flemish), están muy bien organizados, y son muy cordiales y respetuosos, aún así, me quedo con el carácter español o irlandés, y su cercanía.

Por cierto, un blog muy interesante (ya leí anteriormente “El calor azul y la termodinámica"), aunque la verdad es que para esta entrada he tenido que usar el traductor de google, que no se catalán...

ideesicontraidees ha dit...

Hola Dors-seldon,

Muchas gracias por tus comentarios y por hacer el esfuerzo de traducir el blog del catalán.

Realmente tienes razón, faltaría dar una opinión sobre las "gentes". En principio diría que el caracter inglés es más cerrado, y que los ingleses no son particularmente amables. Pero dicho por gente de fuera, los catalanes también tenemos fama de ser algo cerrados, así que no sabría que decir... Empate? :-)

Dors-seldon ha dit...

De esfuerzo nada, todo el mérito es de google :-p

No he conocido a muchos ingleses ni a muchos catalanes, cuando lo haga te lo digo ;) .

Aún así... Cuando se dice que los catalanes son más cerrados, es respecto al resto de España (y los andaluces somos gran parte, que si que tenemos salero jiji).
Y cuando se dice de los ingleses, por una parte, creo que se dice en otros aspectos; y por otra, también van incluidos los catalanes en esa comparación.

Pero bueno, el ser "cerrado" se puede decir en muchos aspectos, desde a la hora de "hacer amigos" como el trato con cualquier persona de la calle.

Si empiezo a tener "odio" a los catalanes o a los ingleses ya te lo diré jeje.

Esperaré tu entrada :)

PD: Quedas invitado a mi blog para que pases cuando quieras. Tengo algunas entradas (por no decir todas) que podrían ir directas a la basura, pero si tu mano crítica las salva, podrías dejar, incluso, algún comentario :)