Diez medidas impositivas buenas para la economía y/o la sociedad

Los impuestos son óbviamente necesarios para financiar los servicios comunes como por ejemplo la sanidad, la educación, las infraestructuras o los servicios sociales. Sin embargo, los grandes impuestos actuales (IRPF, IVA, sociedades) tienen un efecto en general pernicioso sobre la economía y/o la sociedad, pues desincentivan el trabajo, la inversión, y además implican que la carga impositiva más grande recaiga sobre la clase media asalariada.

Sin embargo, sería posible rediseñar el sistema impositivo de manera que bajáramos alguno de los impuestos actuales y a cambio introdujéramos o aumentáramos otros impuestos que son beneficiosos para la economía y/o la sociedad (además de conseguir su objetivo de recaudar dinero para las arcas públicas).

Propuestas de mejora del sistema electoral

Hace ya casi un par de años identificamos en este blog los problemas del sistema electoral español, que podemos resumir en:

• Baja proporcionalidad (bipartidismo de facto): debido principalmente a la existencia de muchas circunscripciones electorales pequeñas, y, secundariamente, al uso en cada una de ellas de un sistema de redondeo (la ley D'Hondt) que prima a los partidos más votados, los partidos mayoritarios (PP y PSOE) se ven muy beneficiados y los minoritarios  (IU, UPyD) se ven muy perjudicados.

• Diputados, meros representantes de partidos políticos: Los electores no pueden votar individualmente a sus representantes, sino que votan listas cerradas. Estas listas se elaboran en el seno de los partidos políticos, por métodos que suelen ser muy pocos democráticos. Así, los partidos políticos se erigen en importantes estructuras de poder alejadas del control democrático.

Decíamos que el sistema español para las elecciones al Congres reune lo peor de dos mundos,  pues mientras que la mayoría de sistemas electorales soluciona uno de los dos problemas a expensas del otro, o intenta hacer un equilibrio entre los dos, el sistema español concentra los dos problemas en su máxima expresión.

Vamos a ver en qué direcciones se podría mejorar el sistema electoral. Las englobamos en cinco grupos, de menos a más radicales.

A favor de l'impost de successions

Com és sabut, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat la pràctica supressió de l'impost de successions a Catalunya entre familiars directes per a grans patrimonis, en plena època de retallades de pressupost, cosa que suposarà deixar d'ingressar uns 100 milions d'euros l'any. Cal recordar que l'impost de successions per a patrimonis petits o mitjans ja estava suprimit.

Es sorprenent que en època de crisi, dèficit i retallades es decideixi amb tanta urgència retallar un impost que no afecta a l'economia productiva. A quins interessos respon aquesta mesura exactament?

Vegem que tots els arguments donats en favor d'aquesta proposta es poden rebatre fàcilment. Comencem amb els arguments més circumstancials:

Paradoxa de la productivitat, o com els ordinadors (potser) no ens treuen feina

En economia, la productivitat és la relació entre el valor d'allò produït i els mitjans emprats per produir-lo (tals com ma d'obra, materials, energia, etc).

D'ençà la revolució industrial, hi ha hagut tota una sèrie de millores en la productivitat, degudes a, per exemple, canvi de la força humana o animal per maquinària, aparició del ferrocarril, generalització de l'electrificació, introducció nous processos productius, etc. La popularització de cadascuna d'aquestes tecnologies ha comportat un salt en la productivitat. En principi, una major productivitat permet (o hauria de permetre) un augment de la qualitat de vida i una disminució de la jornada laboral.

Tanmateix, s'ha observat que des de mitjans dels anys 70 fins a mitjans dels anys 90 les millores de productivitat han estat molt petites, molt menors que les que va haver-hi des de la revolució industrial fins a desprès de la segona guerra mundial, tot i que aquesta època coincideix amb la popularització i implantació massiva dels ordinadors. Malgrat que els ordinadors han augmentat en aquest període la seva potència de càlcul exponencialment, seguint la llei de Moore, les millores de la productivitat han estat molt escasses. Aquest fenomen es va anomenar "paradoxa de la productivitat" en un article publicat l'any 1993 per Erik Brynjolfsson.

Londres vs Barcelona (més enllà dels tòpics)

He tingut l'oportunitat de passar estones a Londres darrerament, i volia fer una comparativa esbiaixada i acientífica sobre alguns aspectes d'aquestes dues ciutats.

Podrían ser inocentadas

Selección de notícias aparecidas hoy en diversos medios de comunicación que podrían ser inocentadas... pero que no lo son:

• CNN+ sustituida por Gran Hermano 24 horas. (Diario de Sevilla)
• Fabra, 'inocente' en el día de los inocentes (El Mundo).
• El FBI teme a Barbie (El País).
• El Rey Melchor destituido dos veces: una por denuncia sexual, y otra por estar imputado (La Vanguardia).
• Estudian el ADN de la diáspora vasca en América (Diario Vasco).
• La administración rusa apostará por Linux (ITespresso).
• El tabaco, a 4 euros y a fumar a la calle (Faro de Vigo).

Wikileaks: assassinat col·lateral

Ara que tant es parla de Wikileaks, és potser bon moment de recordar el vídeo "collateral murder". El 12 de juliol de 2007 dos treballadors de l'agència Reuters van morir a Bagdad juntament amb un grup de deu persones desprès de ser atacats per dos helicòpters Apache de l'exèrcit dels EUA. L'agència Reuters va intentar durant molt de temps obtenir la filmació de l'event, sense èxit. Finalment Wikileaks va poder obtenir el vídeo, i el va difondre a internet a principis d'aquest any.

Transcric la cita amb què comença el vídeo:

El llenguatge polític està dissenyat per a què les mentides sonin com a vertaderes, i l'assassinat respectable, i per a donar una apariència de consistència al vent.

Goerge Orwell

Més informació dels fets a la Wikipedia.