El mite de Sísif

Ara que tornem a la feina és bon moment per recordar el mite de Sísif.

Sísif, dins de la mitologia grega, va fer enfadar els déus per la seva extraordinària astúcia, i com a càstig, fou condemnat a perdre la vista i empènyer perpètuament una roca gegant muntanya amunt, que queia rodant fins a la vall tan bon punt com Sísif arribava al cim, i així indefinidament.


Albert Camus, en el seu assaig titulat El mite de Sísif, afirmava que Sísif era lliure en el breu instant en que ha acabat d'empènyer la roca fins al cim i que encara no havia de tornar a començar. "La lluita contra el pendent és suficient per ella mateixa per omplir el cor d'un home. Cal imaginar a Sísif feliç."

Bon estiu

Aquest blog es pren uns dies de vacances. Tornarem amb vosaltres el 31 d'agost amb actualitzacions cada dijous i diumenge, com sempre.

Gibraltar as a girl

Los últimas 152 palabras de Ulysses, de James Joyce:

[...] and the glorious sunsets and the figtrees in the Alameda gardens yes and all the queer little streets and pink and blue and yellow houses and the rosegardens and the jessamine and geraniums and cactuses and Gibraltar as a girl where I was a Flower of the mountain yes when I put the rose in my hair like the Andalusian girls used or shall I wear a red yes and how he kissed me under the Moorish wall and I thought well as well him as another and then I asked him with my eyes to ask again yes and then he asked me would I yes to say yes my mountain flower and first I put my arms around him yes and drew him down to me so he could feel my breasts all perfume yes and his heart was going like mad and yes I said yes I will Yes.

("[...] y las estupendas puestas de sol y las higueras en los jardines de la Alameda sí y todas esas callejuelas raras y casas rosas y azules y amarillas y rosaledas y el jazmín y los geranios y los cactus y Gibraltar de niña donde yo era una Flor de la montaña sí cuando me ponía la rosa en el pelo como las chicas andaluzas o me pongo roja sí y cómo me besó al pie de la muralla mora y yo pensé bueno igual da él que otro y luego le pedí con los ojos que me lo volviera a pedir sí y entonces me pidió si quería yo decir sí mi flor de la montañay primero le rodeé con los brazos sí y le atraje encima de mi para que él me pudiera sentir los pechos todos perfume sí y el corazón le corría como loco y dije sí quiero Sí.")

La Regla del 80/20

Principi Universal del Funcionament de Totes les Coses: el 80% de les conseqüències prové del 20% de les causes. Principi molt estimat pels nostres amics del bussiness, també s'anomena Principi de Pareto o Regla del 80/20:

• El 80% dels beneficis d'una empresa provenen del 20% de clients.
• El 80% de la nostra feina útil prové del treball que fem el 20% del nostre temps.
• El 80% de la feina la fan el 20% de les persones.
• El 80% de la riquesa està en mans del 20% de les persones.
  

Més info aquí i aquí.