diumenge, 8 de març de 2009

Serrat

La cançó més trista d'en Serrat:



La més alegre:



Y caminando...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola:
Sóc la Mercè, la companya de l'Eli.
M'encanta el teu blog!
I més ara, que has pensat en els més "vellets" posant en Serrat...
Un petó.
Mercè

ideesicontraidees ha dit...

Moltes gràcies Mercè! Veig que l'Eli em fa bona propaganda :)

I diria que no cal ser tan "vellet" per escoltar el Serrat!