Cultura, tecnologia i drets d'autor (I)

Els drets d'autor regulen els drets exclusius que un autor té sobre la seva obra, en particular el dret de restringir-ne la còpia. El concepte, en la seva forma moderna, sorgeix cap al segle XVIII arrel de la popularització de la impremta, que possibilitava la còpia de llibres de manera senzilla.

Actualment estem vivint una revolució cultural comparable a allò que va suposar la invenció de la impremta. Fins a les darreries del segle XX era necessari disposar d'una impremta o d'equipament professional d'àudio o cinema/vídeo per copiar un llibre, un disc o una pel·lícula, amb uns mínims estàndards de qualitat, i cada còpia tenia un cost relativament elevat. La distribució d'aquestes còpies també suposava una despesa. Aquests costos feien que, a la pràctica, només la còpia comercial fos viable, com a mínim a gran escala.

Avui en dia, en canvi, qualsevol persona amb un ordinador a casa seva pot fer un nombre molt gran de còpies idèntiques d'un llibre, disc o pel·lícula i distribuir-les per tot el món a través de la xarxa, a un cost pràcticament nul. Això fa que la feina que abans feien les empreses de còpia i distribució sigui pràcticament innecessària.

Davant d'aquest canvi de paradigma, s'imposa una revisió profunda del concepte de dret d'autor, ja que, com hem vist, aquest concepte va ser pensat en un altre context tecnològic i cultural. En el meu parer, cal cercar una fórmula que compatibilitzi:

1. El dret dels autors a rebre una compensació econòmica pel seu treball quan d'aquest se'n fa una explotació comercial.
2. El dret dels espectadors a compartir lliurement una obra cultural.

En quant al primer punt, sembla lògic que si algú obté un benefici econòmic, directe o indirecte, de l'explotació d'una obra, l'autor en rebi una part, ja que sense la feina de l'autor el benefici no hagués estat possible. Pel mateix argument, les altres persones involucrades en l'elaboració de la obra (editors, muntadors, enginyers de so, etc) també n'haurien de rebre una part del benefici (contràriament al que sovint s'afirma, editar un llibre o un gravar un disc és un procés, que, si és fa bé, és complex i requereix la feina d'un equip professional).

Val a dir que ens referim aquí a obres de contingut artístic o cultural. Les obres de tipus pràctic, com ara el programari, manuals docents o llibres tècnics requereixen unes consideracions a banda, que farem un altre dia.

Respecte al segon punt que intentar impedir o limitar la còpia privada d'una obra, al meu entendre és:

• Contrari tant als interessos dels autors com dels espectadors de l'obra: els segons volen accedir a l'obra i els primers generalment desitgen que la seva obra tingui la màxima difusió possible.
• Immoral: prohibir la compartició i la còpia atempta contra la llibertat de les persones.
• Inútil: qualsevol mesura de protecció tecnològica no ha pogut frenar la compartició, i no ha representat més que un estorb. Últimament, si es pot llegir, es pot escoltar o es pot veure, també es pot copiar.

Per concloure aquest primer apunt, val la pena tornar a insistir que en cap cas té res a veure una còpia amb un robatori o un assalt pirata: si l'Anselm té una taronja, i la Berta l'hi pren, l'Anselm es queda sense taronja. En canvi, si l'Anselm té una cançó, i la Berta se la copia, l'Anselm no perd pas la seva cançó.

Continua en la segona part.