diumenge, 16 de novembre de 2008

El Gran Hotel de Hilbert

Hilbert decideix aprofitar la crisi immobiliària per comprar uns terrenys a bon preu en la Zona Franca i instal·lar-hi un hotel de quatre estrelles, que anomena —un tant pomposament— el Gran Hotel. Com que les perspectives de creixement turístic de Barcelona són excel·lents malgrat la crisi, no vol quedar-se curt i, ande o no ande, caballo grande, decideix construir un hotel d'infinites habitacions.

Arran de l'afluència massiva d'americans que han vist la darrera la pel·lícula de Woody Allen, i arran també de la International Conference on Catalan Neuroimaging, el Gran Hotel ha penjat el cartell de complet aquest cap de setmana, igual que la majoria dels altres hotels, malgrat els preus un tant elevats i la qualitat que ens atreviriem de qualificar com a senzillament acceptable.

Avui diumenge ha arribat una parella de madrilenys despistats, ja és el cinquè hotel al que van, joder, qué putada este congreso de imágenes catalanas. L'Hotel és ple, però Hilbert no té cap dificultat per allotjar-los en una habitació. Com s'ho fa?

[La solució als comentaris.]

11 comentaris:

contradiccions ha dit...

enllaçant amb el tema dels monos, el concepte d'infinit es simple pero curios alhora... crec q es tindria que entendre l'infinit mes com un concepte abstracte i no com una xifra amb que es poden fer operacions matematiques...

es a dir, tu pots dir que infinit + 1 = infinit, i aquests dos infinits son alhora diferents i iguals, o pots multiplicar infinit * 2 i quedar-te tant panxo... pero aixo crec (tot i la meva ignorancia en el tema) que es una especie de perversió del concepte 'infinit'. Infinit es una idea mes que una xifra.

Respecte als micos, la realitat que amaga l'infinit es realment curiosa, ja que podem afirmar (tornant una mica a la paradoxa de l'hotel) que viurem infinites vegades la nostre vida, y viurem infinites vegades infinites versions diferents de la nostre vida.

Es a dir: viurem infinites vegades mes versions alternatives de la nostre vida que repeticions identiques de la mateixa, tot i que aquestes tambe seran infinites...

els dos infinits son iguals? infinit * infinit = infinit? doncs no... aqui esta la paradoxa... si un fet es produeix infinites vegades y l'atre es produeix infinites*2 vegades, quin pasara mes cops en un temps infinit?

contradiccions ha dit...

edito: si parlo de si son diferents o iguals, vull dir que encara que matematicament esta clar que 2 infinits son diferents en valor encara que tinguin la mateixa representacio (com ha quedat clar amb el rotllo sobre les vides iguals i diferents), aixo es merament un joc matematic. Crec que la trampa esta en barrejar el concepte abstracte d'infinit on si que no hi ha diferencia i la seva representació matematica amb la que podem jugar.

NOTA: es nota que estic aburrit al curro?

Daniel ha dit...

Sí! :-P

Ja em llegiré amb calma el teu comentari i et diré alguna cosa...

Daniel ha dit...

Realment quan consideres quantitats "infinites" succeeixen coses estranyes, diferents a les normals...

L'infinit no és un nombre ordianari amb el que poguem fer càlculs, però tampoc és una idea vaga, jo diria que és un concepte ben definit que els matemàtics han estudiat.

La resposta a les teves preguntes crec que és la classificació dels infinits que va fer Cantor. No tots els infinits són iguals, n'hi ha de vàries classes... però no tantes.

Hi ha una primera classe d'infinit, anomenada aleph_0, que correspon al conjunt de tots els nombres naturals. Desprès hi ha una altra classe d'infinit, aleph_1, que correspon al conjunt de tots nombres reals... i no massa més.

En parlaré algun dia en el blog.

De totes no cal res d'això per resoldre l'endivinalla...

contradiccions ha dit...

ehhh... pero aixo es una visio 'matematica'... matematicament esta ben definit, jo he dit que era un concepte, pero no una 'idea vaga'...

nomes volia confrontar el concepte 'filosofic' d'infinit al purament matematic.

No conec la clasificació de Cantor, pero em semblaria logic dividirlos en inifits naturals i una especie de metainfinits o fins i tot una sort d'infinits recursius (en plan zeno y les seves chupiapories) que correspondrien als numeros reals...

Pero en un aspecte mes 'filosofic' es podria associar el concepte d'infinit, a pi, a la perfecció imposible y si s'ens enva una mica mes (mes encara?) la bola, a la divinitat...

potser estic marxant una mica de tema... jajaja... pero alguna relacio te amb l'hotel aixo? alguna tindra.... :P

Montse ha dit...

Bueno, como que ha pasado un dia ya, voy a poner la solución:
Va el Sr. Hilbert y da instrucciones para que todos los huespedes se trasladen a la habitación consecutiva (es decir, los que están en la 1 se vayan a la 2, los de la 2 a la 3, y asi sucesivamente). De esta manera le quedará libre la habitación nº 1, que es donde alojará a la pareja de madrileños, que estarán mas contentos que unas castañuelas.
Tambien hay que decir que el servicio de limpieza de este hotels va a tener infinito trabajo, pues deberán hacer las infinitas habitaciones en el momento en que los infinitos huéspedes cambien de habitación.

Diego ha dit...

Y si llega un número infinito contable de invitados? :P

Daniel ha dit...

¿Y si llega un número infinito de autobuses, llenos cada uno de infinitos turistas?

contradiccions ha dit...

Pues los encargados de la limpieza van a tener muuuuuuuuuuuuchoooo curro...

Jackyuss ha dit...

¿Por qué son madrileños los turistas?

Daniel ha dit...

¿Será porque hay un número infinito de madrileños? No creo...