diumenge, 28 març de 2010

Cultura, tecnologia i drets d'autor (i II)

En la primera part d'aquesta sèrie de dues entrades havia argumentat la necessitat de reformular la legislació sobre el concepte de dret d'autor, cercant una fórmula que compatibilitzés dos principis:
  1. El dret dels espectadors a compartir lliurement una obra cultural.
  2. El dret dels autors a rebre una compensació econòmica pel seu treball quan d'aquest se'n fa un ús comercial.
Home taping is killing music
Sovint trobem dues postures radicalment enfrontades, cadascuna de les quals fa una interpretació radical d'un d'aquests dos principis i nega l'altre. D'una banda tenim alguns autors, el ministeri de Cultura i la SGAE, que defensen una visió immobilista de la propietat intel·lectual, en la qual qualsevol intercanvi és un delicte; d'altra banda tenim alguns internatues, que defensen el tot gratis a la xarxa, oblidant que l'elaboració d'una obra cultural comporta una despesa.

Per a mi és possible trobar una fórmula que faci compatibles aquests dos principis a través de dos punts ben clars:
  1. L'aprofitament i intercanvi sense ànim de lucre de qualsevol obra cultural és permès sense restriccions.
  2. Sempre que hi hagi un benefici econòmic, directe o indirecte, l'autor rebrà una part d'aquest benefici.

dijous, 18 març de 2010

¿Cómo medir la altura de un edificio con un barómetro?

La história es bien conocida y antigua, pero si no la habéis leído nunca vale la pena...
Hace algún tiempo, recibí la llamada de un colega. Estaba a punto de poner un cero a un estudiante por la respuesta que había dado en un problema de física, pese a que éste afirmaba con rotundidad que su respuesta era absolutamente acertada. Profesores y estudiantes acordaron pedir arbitraje de alguien imparcial y yo fui elegido.

Leí la pregunta del examen y decía:

— Demuestre cómo es posible determinar la altura de un edificio con la ayuda de un barómetro.