Fal·làcies i política

Una fal·làcia és un raonament incorrecte però amb aparença de raonament correcte. Un argument falaç pot ser-ho per dos motius:

1. Perquè el es basa en principis lògics equivocats, tot i que puguin tenir l'aparença de ser correctes. En aquest cas parlem de fal·làcies formals. Per exemple: "Sempre que plou mai em recordo d'agafar paraigües. Avui he agafat paraigües, per tant no plourà".
2. Perquè es basa en premisses de les quals no es dedueix allò que es vol afirmar. En aquest cas es parla de fal·làcies informals. Per exemple: "Si ho diu el teu cunyat segur que és mentida, perquè el teu cunyat no és gens de fiar."

Més info en català i anglès.

Les fal·làcies apareixen sovint en els raonaments dels polítics, tant més com més populista i demagog és el polític en qüestió, i tant més com més ens acostem a les eleccions. Vegem-ne un parell d'exemples ràpids.

Extret de la web del PP:

La secretaria general del Partido Popular, María Dolores Cospedal, ha afirmado hoy que “Zapatero es culpable de los 800.000 nuevos parados del último año, de que hoy estemos en recesión y de que nuestro país no tenga la previsión de crecimiento que se merece”. En este sentido, Cospedal ha asegurado que “Zapatero es culpable, porque en vez de hacer lo que tiene que hacer, está negando su responsabilidad y está otra vez engañando a todos los españoles, que es lo único que sabe hacer”.

En aquest paràgraf trobem com a mínim les següents fal·làcies:

• Non sequitur. Fal·làcia que consisteix en deduir conclusions que no se segueixen lògicament de les premisses. Del fet que "Zapatero està negant la crisi i està enganyant els espanyols" no es dedueix que "Zapatero és culpable de la crisi".
• Relacionada amb l'anterior, ignoratio elenchi. Fal·làcia que consisteix en presentar arguments que poden ser certs, però que no tenen relació directa amb allò que es vol argumentar: "está negando su responsabilidad y está otra vez engañando a todos los españoles, que es lo único que sabe hacer".
• Fal·làcia ad hominem. Fal·làcia informal que consisteix a atacar la persona enlloc de rebatre els arguments que ofereix: "Zapatero lo único que sabe hacer es engañar".
• Relacionat amb l'anterior, fal·làcia genètica, pel qual la conclusió d'alguna cosa s'extreu solament de l'origen de la cosa (si ho ha fet en Zapatero ha d'estar malament segur).
• Apel·lació als sentiments, fal·làcia informal en què s'intenta manipular els sentiments del receptor enlloc d'argumentar amb idees: "Zapatero está engañando a todos los españoles".

De la campanya republicana per a les eleccions americanes (adaptat de la web original):

McCain compara la distribució de riquesa proposada per Obama [a Joe el Lampista] al socialisme. McCain afirma que el pla d'Obama per redistribuir la riquesa representa socialisme.

• Afirmació de la conseqüència. Fal·làcia formal que consisteix en argumentar de la següent forma: "Els socialistes cerquen la distribució de la riquesa. Obama cerca la distribució de la riquesa. Per tant Obama és socialista."
  
• Argumentum in terrorem. És una fal·làcia informal en la qual una persona intenta crear suport per les seves idees apel·lant a la por i al prejudici per les idees dels altres. Obama portarà el socialisme, el socialisme és el que feien els russos, no m'agrada i em fa por, i per tant votaré a McCain.
• Novament, apel·lació als sentiments: "Joe el Lampista" (prototipus de l'americà mig).

S'admeten nous exemples.