Els cultes cargo

Durant la segona guerra mundial va haver-hi un gran desplegament de tropes, bases militars i aviació a les illes del sudoest Pacífic, tant per part de l'exercit americà com de l'exercit japonès, amb la consegüent arribada de provisions i carregament militar. Els habitants d'aquestes illes van observar amb gran interès aquest desplegament tecnològic, per a ells inusitat. Quan la guerra va acabar, el desplegament de tropes va acabar, les bases militars van tancar i el flux de provisions es va acabar.

En un intent d'atreure l'arribada de provisions, alguns habitants d'aquestes illes van començar a fer pràctiques rituals com ara construir imitacions de pistes d'aterratge, avions de joguina i a imitar les pràctiques militars que havien observat en el personal militar.

En el xoc de civilitzacions, els indígenes no podien assumir que tot allò que observaven per primer cop era fruit del desenvolupament tecnològic, i eren escèptics respecte a les explicacions en aquest sentit. En el seu lloc creien que tota el desplegament d'avions, armament i provisions tenia una natura divina o sobrehumana. Els nadius creien estrangers havien estat capaços d'adquirir els favors divins a través d'un ritual de tipus militar; per tant, imitant aquest ritual esperaven obtenir ells també la gràcia divina. Aquest és l'origen dels anomenats cultes cargo.

Els cultes cargo van acabar amb moltes de les religions primitives d'aquells indrets. La majoria d'aquests cultes ja s'han extingit, però alguns sobreviuen fins als nostres dies, com ara el culte John Frum, present a l'illa de Tanna a Vanatú. Dins d'aquest culte, "John Frum" és vist com un personatge mitològic, representat com un soldat americà de la segona guerra mundial, que portarà prosperitat a aquells que l'adoren. Cada 15 de febrer se celebra una parada militar ritual en honor de John Frum.

Avui en dia, l'expressió "culte cargo" es fa servir també per fer referència a aquelles situacions en què les persones imiten l'aparença exterior d'un procés sense entendre'n el contingut.

Més informació: Wikipedia (en).