Paradoxa de la productivitat, o com els ordinadors (potser) no ens treuen feina

En economia, la productivitat és la relació entre el valor d'allò produït i els mitjans emprats per produir-lo (tals com ma d'obra, materials, energia, etc).

D'ençà la revolució industrial, hi ha hagut tota una sèrie de millores en la productivitat, degudes a, per exemple, canvi de la força humana o animal per maquinària, aparició del ferrocarril, generalització de l'electrificació, introducció nous processos productius, etc. La popularització de cadascuna d'aquestes tecnologies ha comportat un salt en la productivitat. En principi, una major productivitat permet (o hauria de permetre) un augment de la qualitat de vida i una disminució de la jornada laboral.

Tanmateix, s'ha observat que des de mitjans dels anys 70 fins a mitjans dels anys 90 les millores de productivitat han estat molt petites, molt menors que les que va haver-hi des de la revolució industrial fins a desprès de la segona guerra mundial, tot i que aquesta època coincideix amb la popularització i implantació massiva dels ordinadors. Malgrat que els ordinadors han augmentat en aquest període la seva potència de càlcul exponencialment, seguint la llei de Moore, les millores de la productivitat han estat molt escasses. Aquest fenomen es va anomenar "paradoxa de la productivitat" en un article publicat l'any 1993 per Erik Brynjolfsson.

En l'article original, Brynjofsson donava quatre possibles explicacions a aquest fenomen:

1. Els ordinadors milloren la productivitat, però els guanys no s'estan mesurant adequadament.
2. Els ordinadors milloren la productivitat, però només en alguns sectors concrets; en altres sectors hi ha hagut altres factors que fan que la productivitat global no hagi crescut.
3. Els ordinadors milloren la productivitat, però no s'estan considerant els anys correctes: les millores o bé han ocorregut abans o després del període observat.
4. Els ordinadors no milloren la productivitat.

 Respecte al tercer punt, els ordinadors es van introduir a finals dels 60 o principis 70 en els sectors claus (banca, recerca, comptabilitat), i és possible que les millores de productivitat es donessin en aquesta època. També és possible a l'inrevés: les millores de productivitat degudes a la implantació dels ordinadors poden trigar molt de temps a aparèixer, i encara no s'han observat.

Respecte al quart punt, els ordinadors fan més ràpids alguns processos, però també requereixen temps, i dedicació. Els ordinadors no són fàcils de fer servir, i son propensos a patir problemes de software i hardware. A més a més, els ordinadors també possibiliten noves formes de burocràcia que prèviament no eren possibles.

Més informació en aquest pdf (castellà) i en aquesta entrada del blog (castellà).