D'ençà la revolució industrial, hi ha hagut tota una sèrie de millores en la productivitat, degudes a, per exemple, canvi de la força humana o animal per maquinària, aparició del ferrocarril, generalització de l'electrificació, introducció nous processos productius, etc. La popularització de cadascuna d'aquestes tecnologies ha comportat un salt en la productivitat. En principi, una major productivitat permet (o hauria de permetre) un augment de la qualitat de vida i una disminució de la jornada laboral.
Tanmateix, s'ha observat que des de mitjans dels anys 70 fins a mitjans dels anys 90 les millores de productivitat han estat molt petites, molt menors que les que va haver-hi des de la revolució industrial fins a desprès de la segona guerra mundial, tot i que aquesta època coincideix amb la popularització i implantació massiva dels ordinadors. Malgrat que els ordinadors han augmentat en aquest període la seva potència de càlcul exponencialment, seguint la llei de Moore, les millores de la productivitat han estat molt escasses. Aquest fenomen es va anomenar "paradoxa de la productivitat" en un article publicat l'any 1993 per Erik Brynjolfsson.
